Societat masclista

La mirada

Les societats que no incorporin la perspectiva de gènere a la seva mirada sobre el futur estaran perpetuant la discriminació, la desigualtat i l'androcentrisme

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48275288 fot190522180930

zentauroepp48275288 fot190522180930 / YVES HERMAN

El món s’ha construït sota una sola mirada, la de l’home. Sí, aquesta és l’enèsima columna que parla de com les societats han donat per normal i de com la història ha donat per universal allò que no només tenia l’empremta de l’home, sinó que a més era un greuge per a la dona.

En les últimes setmanes, dues realitats que conviuen amb el que hem donat per normal i universal: les dones migrades, si no tenen la seva situació administrativa al dia, no poden denunciar una agressió masclista fora de l’àmbit de la parella o l’exparella, perquè poden ser tornades al seu país. La perversió està servida: si no coneixes el teu violador o el teu agressor, l’Administració no et protegeix. De la mateixa manera que les treballadores sexuals, pel fet de prostituir-se, mai podran ser considerades oficialment víctimes de violència masclista.

Notícies relacionades

La segona de les realitats és més quotidiana, tot i que ens passi desapercebuda. Les dones sense sostre perceben la nit com un perilldones sense sostre, mentre que els homes sens sostre són percebuts com un perill en la nit. Aquest petit matís condiciona la vida de totes elles, que dormen al carrer. Parlo de les més vulnerables, perquè no tenen manera de protegir-se, però la percepció ens confirma el que ja sabíem: que l’espai públic no és neutral, en cap cas, però ho és menys en el gènere. Que l’espai públic ha sigut construït sota la mirada de l’home, sota el sistema de domini de l’home, sota l’agressivitat i la valentia masculina, sota els paràmetres de l’home i dels poderosos. El món no només s’ha construït a imatge i semblança d’ells, sinó contra nosaltres.

L’espai públic ens és hostil, a les privilegiades i a les que no ho són. En una mesura o en una altra. En moments de la nostra vida, de manera més accentuada. En qualsevol cas, queda clar que les societats que no incorporin la perspectiva de gènere a la seva mirada sobre el futur estaran perpetuant la discriminació, la desigualtat i l’androcentrisme. Està a les nostres mans.