Sentència d'Estrasburg contra el procés

Dues decisions sobre l’anomenada internacionalització del conflicte català han coincidit en el temps. La més transcendent és la del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) de rebutjar per unanimitat la demanda presentada per 76 diputats independentistes del Parlament, que consideraven vulnerades les llibertats de reunió i d’expressió i el dret a un judici just per la suspensió del ple del 9 d’octubre del 2017 en què s’havia de declarar la independència d’acord amb el referèndum de l’1-O. A petició del PSC, el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el ple.

El TEDH dona totalment suport al TC i considera que la ingerència en el dret de reunió estava prevista per la llei i obeïa a un final legítim perquè el Constitucional va fer front a “una necessitat social imperiosa” per mantenir la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i llibertats de la minoria del Parlament. Els magistrats destaquen així mateix que l’autorització del ple desobeïa el TC, que pretenia preservar l’ordre constitucional. Estrasburg recorda que les lleis es poden canviar, però sempre a través de procediments legals i democràtics.

Com es veu, la sentència és un torpede a la línia de flotació de tots els arguments fal·laços que repeteixen els partits independentistes, posant, per exemple, la suposada voluntat popular per sobre de les lleis i no respectant els drets de la minoria, com també va passar en els plens del 6 i 7 de setembre d’aquell any. Aquesta resolució és la segona que els independentistes perden al TEDH i pot anticipar altres derrotes, en contra del que asseguren els advocats dels processats en el judici al Suprem.

L’altra decisió és la d’un grup de treball dependent del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que demana la llibertat d’Oriol Junqueras i els Jordisperquè considera que les seves detencions, que qualifica d’arbitràries, vulneren els drets humans. La presó preventiva ha sigut, en efecte, molt qüestionada i és perfectament legítim reclamar que s’acabi. I això al marge de consideracions extemporànies del grup de treball, que assumeix el relat sobiranista en qüestions que el Suprem encara no ha dilucidat i amaga que el referèndum de l’1-O era il·legal, a l’assegurar sense cap rigor que a Espanya són permesos els referèndums per a temes com l’autodeterminació.