Sense raó

Les urnes de les europees van servir per erigirPuigdemont  com a líder del procés; les municipals, per confirmar la victòria d’ERC al territoriERC. Simbòlic. El Parlament europeu encara té una presència gasosa per a molts ciutadans. Al contrari, els ajuntaments formen part de la nostra vida quotidiana.L’independentisme ha triat el quixotisme per a Europa i el pragmatisme per a les alcaldies.

El lideratge de Puigdemont és incomprensible en termes racionals, més encara quan Junqueras suma dos anys de presó. ¿Tan poc es valora el coratge d’assumir les conseqüències dels actes polítics? Puigdemont és l’encarnació de l’emotivitat  en abundància del procés, és el triomf de les consignes davant els arguments racionals i la veritat. Van dir que anava de democràcia, de drets, de llibertat, i la primera decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el tema és demolidora, mostrant-se a favor del Tribunal Constitucional en l’anul·lació del ple en què s’anava a declarar la independència. Argumenta que l’anul·lació era “necessària en una societat democràtica” per al “manteniment de la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres”. Democràcia, drets i llibertats... Iceta, Coscubiela, Rabell i tants altres que van denunciar els atropellaments tenien raó, però són els traïdors, els opressors. Definitivament, això no va de raons.