El pas de Colau

Descartada la possibilitat d’un tripartit d’esquerres per incompatibilitat entre Ernest Maragall i el seu anterior partitMaragall, alscomunsels toca mullar-se més que mai. Si Colau accepta la proposta del candidat que la va superar per 4.833 paperetes, es convertirà en la crossa de l’independentisme. Malgrat que intenti pactar condicions, és evident que no aconseguirà que Maragall s’allunyi del seu principal objectiu: convertir Barcelona en la “protagonista principal de la independència”. Colau serà el recolzament d’aquest propòsit; és possible que acontenti algun dels seus capitans, com ara Asens i Pisarello, però tornarà a trair una part del seu electorat i els comuns no deixaran de ser el ‘ximple útil’ de l’independentisme, convenients, però mai ‘un dels seus’. Per a actor principal de l’esquerra independentista ja hi ha la mateixa ERC i, per a més radicalitat, la CUP.

¿Hi hauria alguna possibilitat que un Valls, cada vegada més allunyat de Cs, recolzés una investidura de ColauVallsallunyat de Cs? És difícil, més encara quan en campanya ha carregat igual contra l’independentisme i contra el que ell qualifica de populisme, però podria considerar que atén el mandat de les urnes. Aquestes han deixat clar que Barcelona no és majoritàriament independentista. Seria possible que les negociacions portessin Colau a cedir la vara de poder, però els seus conservarien l’alcaldia. I les eleccions catalanes són en l’horitzó. ¿Podria ser el Parlament la pròxima parada de Colau?