Editorial

Els presos electes, suspesos

La tàctica independentista col·loca les institucions en situacions complexes per deteriorar-les

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48304999 batet roca190524135403

zentauroepp48304999 batet roca190524135403 / JOSE LUIS ROCA

La Mesa del Congrés va prendre la decisió de suspendre els quatre diputats independentistes catalans presos i va fer cas a l’informe favorable dels lletrats de la Cambra. La suspensió semblava inevitable, en vista dels preceptes legals aplicables, però les discussions juridicopolítiques han sigut intenses. No ens hem de sorprendre perquè estan en joc drets tan fonamentals com la presumpció d’innocència, el dret de sufragi passiu, la immunitat parlamentària i la separació de poders.

El cas és tan complex que hi ha hagut discrepàncies fins i tot entre juristes que habitualment s’alineen en el mateix bàndol, sigui el del constitucionalisme o el de l’independentisme. Una de les discussions era, en principi, si el Tribunal Suprem havia de demanar el suplicatori per seguir el judici contra els processats. El Suprem va resoldre que no era necessari. Després, la polèmica va derivar en quin òrgan havia d’aplicar la suspensió, si el Suprem o la Mesa del Congrés. També hi ha hagut opinions sostenint que ni el Suprem ni la Mesa, sinó que havia de votar el ple de la Cambra, substituint d’aquesta manera el suplicatori no sol·licitat.

L’informe dels lletrats del Congrés resol que la Mesa és la competent i que s’ha d’aplicar la suspensió no per l’article 21.2 del reglament, sinó pel 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que la preveu per als diputats processats per rebel·lió i en situació de presó preventiva, com és el cas. La Mesa ha seguit aquesta opinió i ha decretat la suspensió complint, com ha ressaltat la presidenta Meritxell Batet, totes les garanties i prenent una decisió tècnica, legal, no política. Per això sobren les desqualificacions contra Batet, repetides pel PP i sobretot per Cs, que han volgut aprofitar els dubtes legals per obtenir rèdits polítics.

El procés es va judicialitzar per decisió –o indecisió– del Govern de Rajoy, però també per l’estratègia dels partits independentistes, que aprofiten qualsevol fet per avivar les contradiccions de l’Estat. Un exemple és presentar com a candidats el Congrés als polítics processats. En el cas d’ERC és a més instrumental perquè està previst que Oriol Junqueras deixi l’acta per repetir la jugada al Parlament Europeu. Tota aquesta actuació col·loca les institucions en situacions inèdites i complexes i l’únic que busca és deteriorar-les.