Editorial

La complexa acollida de menors

El cas de Rubí és un exemple de tot el que pot fer-se malament. La mala gestió provoca problemes de convivència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48295071 rubi190523205310

zentauroepp48295071 rubi190523205310

L’arribada de menors no acompanyats ('menes') ha tensat les costures d’un sistema que ja arrossegava greus carències. Són moltes les veus que durant anys van alertar de la saturació de centres i serveis de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Ara, la situació s’ha desbordat. La presència de menors dormint en comissaries va ser la imatge icònica de la falta de previsió. Urgeixen solucions, però la política de pedaços, lluny de contribuir a crear-les, només provoca nous conflictes.

El cas de Rubí és un exemple de tot el que pot fer-se malament. Des de veïns que s’assabenten per rumors que un hotel en desús es convertirà en un centre d’acolliment per a 80 menors estrangers, a una alcaldessa que assegura no haver sigut informada del projecte fins que la decisió va estar presa per la Generalitat. A partir d’aquí, una infinitat de despropòsits causats pel desconeixement, la desconfiança i les acusacions creuades. El temor i els prejudicis han motivat que veïns es manifestessin en contra de l’arribada dels joves. La seva negativa va ser qualificada de racista per diverses oenagés. L’acollida de menors no admet claudicacions, però tampoc pot ignorar-se que la mala gestió provoca problemes de convivència. El tema és complex, més encara si els recursos són limitats. Només hi ha un camí per a l’acollida: la coordinació lleial entre administracions i la recerca de consensos entre entitats veïnals i oenagés que facilitin la integració.