Anar al contingut

IDEES

La goma d'enganxar que ens uneix

LEFTERIS PITARAKIS

La goma d'enganxar que ens uneix

Lucía Lijtmaer

La integració de l'immigrant forma part del discurs educatiu i cultural, també aquí. Acostuma a arribar amb veus amables i paternalistes. De vegades són racistes, d'altres ho són menys

Tony Blair no deixa de demostrar el que és, en què s’ha convertit. En un informe recent de la seva institució Global Change sobre la necessitat d’integració en temps de populisme, anomenat ‘The glue that binds’ (la goma d’enganxar que ens uneix), un pròleg del mateix Blair destacava que “els immigrants tenen el deure d’integrar-se, acceptar les regles, les lleis i les normes de la nostra societat”.

La integració de l’immigrant forma part del discurs educatiu i cultural, també aquí. Acostuma a arribar amb veus amables i paternalistes. De vegades són racistes, d’altres ho són menys

El periodista britànic Aditya Chakrabortty advertia, amb desassossec, que a tot l’informe no hi havia cap referència al fet que els migrants pateixen racisme, tampoc es deia res sobre les tensions i les acusacions a què es veuen sotmesos, o les constants justificacions i enaltiment de la violència contra migrants de Tommy Robinson, assessor del partit nacionalista i ultradretà Ukip.

¿Per què, es preguntava Chakrabortty, es continua culpant el migrant de la seva situació al país que viu? De tot l’informe sobre populisme, ¿realment l’únic paràgraf dedicat a la immigració ha de ser “la seva necessitat d’integrar-se”? ¿A més, què significa “integrar-se”? ¿Què hi ha darrere d’aquesta paraula, que ho engloba tot?

Fa temps que la integració forma part del discurs educatiu i cultural, també aquí. Acostuma a arribar amb veus amables i paternalistes. De vegades són racistes, d’altres ho són menys. Per als que ens hem criat aquí, parlem català, no patim racisme, i ens considerem barcelonins (gairebé) de naixement, se’ns oblida. Fa no gaire una televisió em va proposar participar en un programa en què un jurat (“immigrant”, van dir) jutjava com s’estaven “integrant” altres “immigrants” a Catalunya. Un gran joc, em van dir. No ho vaig entendre, al principi. ¿Jo què hi tenia a veure? L’estupor va fer que tardés a adonar-me que el que m’estaven dient era que jo soc la immigrant. M’havien trucat per ser jurat.

Parlant de populismes: ah, la integració. Quantes arestes humiliants té. Per a uns més que d’altres, per descomptat.