Madonna, un polze i l'art de la provocació

Fa uns dies, la cantant Madonna ens va sorprendre a tots muntant-se un duo musical amb el cantant de reggaeton Maluma. El videoclip de l’escàndol es diu ‘Medellín’. Ha aconseguit uns 142.000 ‘no m’agrada’ a Youtube davant més de 500.000 ‘m’agrada’. Vaig entrar per veure de quin costat estava, i tot i que soc fan incondicional de Madonnafan incondicional, ràpidament em vaig decantar pel ‘no m’agrada’. Per començar,l’argument  no és res de l’altre món. L’acció se situa en una sala de ball. Apareix la reina del pop disfressada de professora boja de txa-txa-txa, amb un pedaç a l’ull i un fuet fetitxista. S’enamora del seu alumne, per després vestir-se de nòvia, casar-se amb ell i acabar llepant-li el dit gros del peu. ¿De veritat? ¿Això és tot el que ens ha d’oferir la diva? ¿Llepar-li el dit gros del peu a un cantant de reggaetonmasclistade 25 anys? Potser jo soc massa moderna, oberta o gran. Però en elnoble art de la provocació, crec que la meva estimada Madonna s’està quedantenrere. O potser és que ja no ens queden temes amb els quals provocar.

Voluntat transgressora

Durant generacions, molts artistes s’han esforçat a convertir la seva provocació en una forma més d’art. Alguns ens obren lament. D’altres ens distreuen, d’altres ens ofereixenbellesai alguns ens envien unmissatge políticclar. Però tots ens incomoden d’alguna forma. És el que té la provocació. Per a mi, un dels provocadors més grans de la història va ser Robert Mapplethorpe, fotògraf novaiorquès que va escandalitzar mig món amb les seves fotografies, on mostrava sexe explícit, BDSM, flors i retrats diversos amb una voluntat clarament transgressora. Fins i tot ara, 40 anys després,continuen censurant la seva obra en algunes parts del món.

Són molts els que han utilitzat el sexe per provocar. Però no provoca qui vol, sinó qui pot. Hi ha una línia molt fina que separa l’art del que és ‘cutre’. O elmorbodel riure, com vostès prefereixin veure-ho. Si es nota massa que vols provocar, llavors et passa com aMiley Cyruso a Katy Perry, que no hi ha qui se les cregui. Després hi ha elsprovocadors polítics. Els que fan una cosa que es converteix en un símbol pels segles dels segles. Destacaria Sinéad O’Connor estripant aquella foto delPapai dient: “Lluita contra el veritable enemic”. Un moment brutal que tots tenim gravat a la nostra retina.  Després hi ha el provocador repulsiu, el que no comprem. Michael Jackson. Les seves excentricitats amb el món infantil són massa horroroses per acceptar-leshorroroses. I hi ha la provocació amb elegància, a l’estil Lady Gaga, o la friqui, a l’estil Leticia Sabater. ¿I que em diuen de la provocació inesperada? ¿La que no saps si està preparada o no? Aquestpit descobert de Janet Jacksona la Super Bowl del 2004. Mai sabrem si va ser cosa de Justin Timberlake o estava tot dirigit.

Com li dona la real gana

Notícies relacionades

Mapplethorpe encara causa controvèrsia, aquesta vegada a Porto

Llarga vida a la reina

Hi ha qui diu que Bon Scott (cantant d’AC/DC) es masturbava a sobre del públic; queLou Reed, en alguns concerts, es punxava heroïna i passava la xeringa als joves de la primera fila. Que Marilyn Manson practicava sexe a l’escenari amb els seus fans i Moby insultava el seu públic si no li tiraven drogues. ¿I ens posem les mans al cap perquè Madonna li llepa un peu a Maluma a ple segle XXI?

Potser Madonna vol anarmés enllài considera que utilitzar el masclista Maluma per provar el reggaeton per primera vegada és una manera de provocar. Potser la provocació passa per veure una senyora de 60 anys que continua comportant-se com si en tingués 23. Tant és si s’assembla aBette Davis a ‘¿Què se n’ha fet, de Baby Jane?’. Tant és si està operada de dalt a baix i sembla un maleïtninot de cera. Tant és si ja no balla com abans i es recolza en un fuet ‘fetish’ que bé podria utilitzar de bastó. Tant és si la cançó és una autènticaporqueria. Tant és perquè ella és Madonna i envelleix com li dona la gana. Sense capdignitat, i això la fa gran. No ho tinc gaire clar, perquè, com ja he dit, la provocació, si no et produeix una certaincomoditat, no és provocació. I a mi, el vídeo de Madonna i Malumaem fa riure més que cap altra cosa. Quina llàstima.