Anar al contingut

Comunicació

Madonna, un polze i l'art de la provocació

Madonna, un polze i l'art de la provocació

Imma Sust

Una línia fina separa l'art del ser 'cutre'. O la morbositat del riure

Fa uns dies, la cantant Madonna ens va sorprendre a tots muntant-se un duo musical amb el cantant de reggaeton Maluma. El videoclip de l’escàndol es diu ‘Medellín’. Ha aconseguit uns 142.000 ‘no m’agrada’ a Youtube davant més de 500.000 ‘m’agrada’. Vaig entrar per veure de quin costat estava, i tot i que soc fan incondicional de Madonna, ràpidament em vaig decantar pel ‘no m’agrada’. Per començar, l’argument  no és res de l’altre món. L’acció se situa en una sala de ball. Apareix la reina del pop disfressada de professora boja de txa-txa-txa, amb un pedaç a l’ull i un fuet fetitxista. S’enamora del seu alumne, per després vestir-se de nòvia, casar-se amb ell i acabar llepant-li el dit gros del peu. ¿De veritat? ¿Això és tot el que ens ha d’oferir la diva? ¿Llepar-li el dit gros del peu a un cantant de reggaeton masclista de 25 anys? Potser jo soc massa moderna, oberta o gran. Però en el noble art de la provocació, crec que la meva estimada Madonna s’està quedant enrere. O potser és que ja no ens queden temes amb els quals provocar.

Voluntat transgressora

Durant generacions, molts artistes s’han esforçat a convertir la seva provocació en una forma més d’art. Alguns ens obren la ment. D’altres ens distreuen, d’altres ens ofereixen bellesa i alguns ens envien un missatge polític clar. Però tots ens incomoden d’alguna forma. És el que té la provocació. Per a mi, un dels provocadors més grans de la història va ser Robert Mapplethorpe, fotògraf novaiorquès que va escandalitzar mig món amb les seves fotografies, on mostrava sexe explícit, BDSM, flors i retrats diversos amb una voluntat clarament transgressora. Fins i tot ara, 40 anys després, continuen censurant la seva obra en algunes parts del món.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Són molts els que han utilitzat el sexe per provocar. Però no provoca qui vol, sinó qui pot. Hi ha una línia molt fina que separa l’art del que és ‘cutre’. O el morbo del riure, com vostès prefereixin veure-ho. Si es nota massa que vols provocar, llavors et passa com a Miley Cyrus o a Katy Perry, que no hi ha qui se les cregui. Després hi ha els provocadors polítics. Els que fan una cosa que es converteix en un símbol pels segles dels segles. Destacaria Sinéad O’Connor estripant aquella foto del Papa i dient: “Lluita contra el veritable enemic”. Un moment brutal que tots tenim gravat a la nostra retina.  Després hi ha el provocador repulsiu, el que no comprem. Michael JacksonLes seves excentricitats amb el món infantil són massa horroroses per acceptar-les. I hi ha la provocació amb elegància, a l’estil Lady Gaga, o la friqui, a l’estil Leticia Sabater. ¿I que em diuen de la provocació inesperada? ¿La que no saps si està preparada o no? Aquest pit descobert de Janet Jackson a la Super Bowl del 2004. Mai sabrem si va ser cosa de Justin Timberlake o estava tot dirigit.

Com li dona la real gana

Hi ha qui diu que Bon Scott (cantant d’AC/DC) es masturbava a sobre del públic; que Lou Reed, en alguns concerts, es punxava heroïna i passava la xeringa als joves de la primera fila. Que Marilyn Manson practicava sexe a l’escenari amb els seus fans i Moby insultava el seu públic si no li tiraven drogues. ¿I ens posem les mans al cap perquè Madonna li llepa un peu a Maluma a ple segle XXI?

Potser Madonna vol anar més enllà i considera que utilitzar el masclista Maluma per provar el reggaeton per primera vegada és una manera de provocar. Potser la provocació passa per veure una senyora de 60 anys que continua comportant-se com si en tingués 23. Tant és si s’assembla a Bette Davis a ‘¿Què se n’ha fet, de Baby Jane?’. Tant és si està operada de dalt a baix i sembla un maleït ninot de cera. Tant és si ja no balla com abans i es recolza en un fuet ‘fetish’ que bé podria utilitzar de bastó. Tant és si la cançó és una autèntica porqueria. Tant és perquè ella és Madonna i envelleix com li dona la gana. Sense cap dignitat, i això la fa gran. No ho tinc gaire clar, perquè, com ja he dit, la provocació, si no et produeix una certa incomoditat, no és provocació. I a mi, el vídeo de Madonna i Maluma em fa riure més que cap altra cosa. Quina llàstima.

Temes: Maluma Madonna