Anar al contingut

Dues mirades

"Mucho mejor"

EMILIO NARANJO

En tot el judici no hi ha hagut un episodi tan lamentable com l'exhibició de la prepotència del poder que Marchena va exercir sobre Marina Garcés

La percepció que transmetia Marina Garcés, la filòsofa incisiva que fonamenta bona part del seu discurs en una reflexió sobre la contemporaneïtat que neix de la seva pròpia experiència militant, és que volia humanitzar la seva presència al Tribunal Suprem a partir d’una sensibilitat que, per definició, està exclosa de les sales on s’imparteix (on s’hauria d’impartir) justícia. Tant si parla de Diderot com si debat sobre les humanitats o sobre el feminisme o la nova il·lustració, el tarannà de Garcés és proper i amable, alhora que la seva aportació al pensament és intensa i radical.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No sé si Marchena l’ha llegit o l’ha escoltat mai, però feia la sensació que s’havia documentat. Deu ser per això que va ser més intolerant, més sever i més intransigent que mai. En tot el judici no hi ha hagut un episodi tan lamentable com l’exhibició de la prepotència del poder que Marchena va exercir sobre una Garcés que feia notoris gestos d’estupor  davant la miserable supremacia de qui té la facultat, en aquella sala, de retirar la paraula a qui té paraules d’enteniment. El punt culminant va ser el "mucho mejor" que Marchena va etzibar a Salellas quan l’advocat va renunciar a fer més preguntes. Un jutge no hauria de poder expressar la seva satisfacció personal davant la fi de la incomoditat que representava un testimoni com el de Garcés, per molt que ho desitgés. El "mucho mejor" el delata. L’invalida, l’empetiteix.