UE i feminisme

Dimecres, 8 de maig, va tenir lloc a Barcelona l’únic debat entre candidates catalanes a les eleccions europees, organitzat per Feminist Europe. La pràcticament nul·la cobertura mediàtica de l’esdeveniment, denunciada per les ponents, és una mostra més de la difícil relació de representativitat entre les dones i la cambra europea.

La legislatura passada, el Parlament europeu comptava amb un 37%d’eurodiputades. Només dos dels nou grups tenien una dona al capdavant: Ska Keller (Verdes/Aliança Lliure Europea) i Gabriele Zimmer (Grup Confederal de l’Esquerra Unida Europea). Al llarg de la seva història, només hi ha hagut dues presidentes, Simone Veil i Nicole Fontaine, per 24 presidents homes. En les eleccions del 26 de maig, tres de les nou principals candidatures espanyoles tenen una cap de llista: Dolors Montserrat (Partit Popular), María Eugenia Rodríguez Palop (Unides Podem) i Izaskun Bilbao (Coalició per una Europa Solidària).

Notícies relacionades

¿El vot de les dones? Nosaltres no som un col·lectiu

L'amenaça de la ultradreta per a les dones

L’octubre del 2018, el #MeToo va irrompre a la cambra amb el blog MeTooEP, que recollia casos d’assetjament sexual i sexismed’assetjament sexual i sexisme a l’Europarlament. La cambra va reaccionar organitzant cursos no obligatoris sobre assetjament sexual i laboral, en què només van participar una quarantena dels 751 eurodiputats. Una falta de compromís una mica hipòcrita. Un any abans, els diputats van votar a favor d’una resolució perquè el Parlament prengués mesures per prevenir l’assetjament sexual.

Més enllà de la representació i les relacions de poder a la cambra, les polítiques de gènere impulsades pel Parlament han xocat sovint amb la voluntat dels estats membres. En alguns casos, la visió de les polítiques de gènere ha estat enfocada a la millora de la participació de les dones enl’economia productiva, amb una visió un tant utilitarista dels seus drets que no ha tingut en compte les múltiples situacions que afecten la seva vida, com l’ètnia, la classe social o la discapacitat. Veurem si durant la pròxima legislatura, marcada per l’ascens de l’extrema dreta il’euroescepticisme al continent, aquestes qüestions milloren.