Primer tret a l'OK Corral

Pasqual Maragall va voler portar la seu del Senat a Barcelona...(Nota: Pasqual Maragall, el mirall davant del qual presumeixen avui fins i tot els hereus dels qui amb tant afany van intentar destruir-lo. Difamadors d’ahir, postissos planyívols d’avui. Lladres de memòries inermes).

Pasqual Maragall va voler portar la seu del Senat a Barcelona. Pedro Sánchez es proposa portar Barcelona a la presidència del Senat. No és el mateix, és evident, però hi ha un punt d’intersecció.

El somni de Maragall, després incorporat al programa del PSOE, tenia un gran poder simbòlic. Representaval’Espanya nació de nacions del socialista castellà Anselmo Carretero (1908-2002), font d’inspiració del federalisme maragallià. Una Espanya moderna, oberta, plural i integradora. Una Espanya de doble capitalitat: una vibrant xarxa de ciutats bategant sobre el poderós eix basculant Madrid-Barcelona. Una Espanya d’ànima urbana.

Pluja de fang

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Des d’aleshores ha plogut molt, massa. Moltes vegades, fang.L’unilateralisme independentista il’immobilisme governamental han desencadenat la crisi política i social més greu de les últimes quatre dècades a Espanya. L’últim canvi en el Govern dona una oportunitat al diàleg territorial, que no deixa de ser sacsejat pels dos nacionalismes oposats. L’aposta de Sánchez per col·locarMiquel Iceta al capdavant del Senat és un gest significatiu d’aquesta voluntat de diàleg. Una picada d’ullet federalitzadora. La transformació del Senat en una cambra territorial requeriria un consens que avui es troba a anys llum, és cert. Però això no impedeix a ningú iniciar el camí.

La llarga batalla entre ERC i JxCat perl’hegemonia nacionalista amenaça de barrar el pas. Iceta podria ser la primera víctima del duel Junqueras-Puigdemont al’OK Corral independentista. Aquests dies res és aliè al duel electoral. La nítida victòria d’Esquerra el 28-A juga a fet i amagar en els sondejos del 26-M. A Barcelona es perfila un empat tècnic amb BComú. En les europees, el CEO preveu un combat vot a vot amb el coriaci home de Waterloo. La temptació rigorista es multiplica: sempre ha sigut una de les armes preferides pels duelistes de l’independentisme.