Eleccions municipals
Barcelona: la gent o l'independentisme
La prioritat ha de ser la ciutat, no uns somnis irrealitzables que paralitzen l'acció de govern
undefined48118308 pla mig de la candidata de bcom a la reelecci ada colau 190512194723 /
El dia 26 de maig estem convocats a les onzenes eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia i, probablement, aquestes siguin després de les de l’any 1979 les més decisives per al futur de la ciutat. L’esquerra superà llavors, àmpliament, la dreta i mantingué aquesta victòria fins el 2011, gràcies a sumar sempre PSC i PSUC, i ERC darrerament. Aquest any CiU obtingué l’alcaldia, que perdria, contra tot pronòstic, quatre anys més tard a mans de Barcelona en Comú.
Llevat, doncs, d’un sol mandat de la dreta catalana en minoria, l’esquerra amb acords programàtics i de govern ha dirigit les polítiques de la ciutat i és responsable de la seva transformació i del paper destacat que Barcelona juga en el marc internacional. No hi ha res destacable del mandat de CiU, més enllà de la pèrdua de l’alcaldia en benefici d’una força nova de l’esquerra, Barcelona en Comú, que sumava en la seva coalició ICV i EUiA. L’any 2015, a més de BComú, dues formacions polítiques accediren al consistori, Cs i la CUP amb cinc i tres regidories respectivament, ja que superaren el 5% de vots que els deixà fora en la convocatòria anterior. La fragmentació consistorial s’obria pas, de cinc formacions a set i, pel que sembla, es mantindrà en l’immediat futur..
Canvis en els programes electorals
Al llarg d’aquests quaranta anys les eleccions municipals han estat l’ocasió per debatre les diverses propostes que cada partit havia dissenyat per tal de resoldre els problemes de la ciutat i millorar les condicions de vida de la seva gent. Des del urbanisme al transport, des del benestar social a la seguretat, des del turisme al comerç, des de l’àmbit metropolità al nacional i internacional, des de l’ocupació al medi ambient, totes les qüestions que afectaven els barcelonins tenien el seu reflex en els programes electorals i l’elector sabia que l’única fita era la ciutat.
Les properes eleccions no aniran així i val la pena tenir-ho molt present a l’hora de votar. Per primera vegada la línia divisòria no será entre dreta i esquerra sinó entre independentisme i no independentisme i queda clar que ERC i JxCat aspiren a guanyar l’alcaldia per posar la ciutat al servei de la independència i de la somiada República. Els catalans sabem prou bé què significa això: que a les dues bandes de la plaça Sant Jaume es deixi de governar i que ERC pacti de nou amb la dreta.
La pugna està entre els Comuns i ERC. Els primers han demostrat, malgrat governar en minoria, que la seva prioritat és la política social, afrontar els dèficits més punyents com l’habitatge, la contaminació, els abusos turístics, les infraestructures, el urbanisme de barri o la municipalització de serveis bàsics, mentre que el discurs d’ERC subratlla el paper de Barcelona com a capital de la República i la voluntat de pactar amb qui comparteixi aquesta opció.
Tenim dues setmanes per reflexionar-hi. Cal votar, però fer-ho pensant en la ciutat i tota la seva gent. Aquesta ha de ser la prioritat, no uns somnis irrealitzables que paralitzen l’acció de govern.
Barcelona en Comú Eleccions municipals ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Ada Colau Junts per Catalunya Ernest Maragall