Una altra vegada en campanya

La política espanyola viu en permanent campanya electoral, però no hem tingut mai eleccions tan seguides. Encara no hem digerit uns resultats que ja ens estan servint el segon plat. Se’ns farà bola. La sobtada mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba, un senyor de la política que ens ha fet enyorar temps i protagonistes amb més talent i tarannà, i la xafogor delveto a Miquel Icetaperquè pugui presidir el Senat han sigut els únics punts d’inflexió entre campanya i campanya.

El calendari és tan atapeït que fins i tot elCISprevi a l’inici de campanya va fer el seu treball de camp abans de les eleccions generals del 28-A; treure així conclusions és com treure conills d’un barret de copa, només podem fiar-nos d’algunes tendències generals. Les més evidents són que el PSOE té el vent de cua. La pugna pel lideratge de la dreta entre el PP i Cs serà un dels elements polítics de més rellevància en la pròxima legislatura. ERC li guanyarà el pols a la postconvergència, que tot i així es resisteix a morir i encara pot oferir sorpreses com la Núvia de Kill Bill.

Vist l’escenari i la moda de temporada, encara queden grans interrogants per resoldre en campanya que dependran de diversos factors. La valoració de les diferents candidatures que cobra especial importància en unes eleccions de proximitat, la mobilització electoral que pot ser menor per cansament, després d’unes generals tan disputades i amb tanta participació, i l’efecte rebot, que pot portar a corregir el vot dels anteriors comicis, a l’entendre el 26-M com una segona volta electoral. De nou apareix un alt percentatge d’indecisos, a prop del 40% en algunes comunitats.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’únic avantatge en les eleccions municipals és que «és el veí el que elegeix l’alcalde», com deia Mariano Rajoy, recuperat per Pablo Casado en aquesta campanya. Efectivament guanya l’alcaldia el més votat, si les aliances en contra seu no sumen la meitat més un dels regidors. Una dada a tenir en compte en la batalla de Barcelona, a la qual Ada Colau i Ernest Maragall arriben, segons les enquestes, amb un empat tècnic, així que la decisió final pot estar en mans d’un grapat de vots. Si és difícil saber qui guanyarà, encara és més difícil pronosticar qui suma. L’estrebada electoral del PSOE pot fer-se menys efectiva si Unides Podem i altres forces de l’esquerra tornen a punxar com en les generals. Madrid serà la prova del cotó fluix per a UP, si Manuela Carmena aconsegueix mantenir l’alcaldia sense el seu recolzament i, a la Comunitat, Íñigo Errejón empata amb els seus excompanys de partit, com augura el CIS. 

Casado necessita com l’aire que respira evitar el ‘sorpasso’ de Cs, està en joc no només el poder territorial del PP, també el seu propi lideratge. Albert Rivera continua molt batallador amb la seva actitud de cap de l’oposició i si fa quatre anys no va voler entrar en coalicions de govern, ara aspira a entrar en tots els governs municipals i autonòmics possibles. Comença la campanya que canviarà tot el mapa polític a Espanya, preparin-se perquè pot passar de tot.