Anar al contingut

EL TEXT I LA TEXTA

Demanar enemistat

Demanar enemistat

Juan Carlos Ortega

Tinc un amic que toca la bateria. Es diu Marcos Borrego i acostuma a utilitzar el cervell per pensar en la vida, la mort, l’amistat i, en general, tots aquests assumptes en els quals val la pena aturar-se. Acaba d’enviar-me un missatge de WhatsApp amb una idea brillant. Em diu que no estaria malament fer una xarxa social per tenir enemics. Imagineu-vos-ho: un Facebook que no tingués com a principal objectiu ampliar la llista de les teves meravelloses amistats, sinó de les teves repugnants enemistats.

A l’obrir-lo, podríem llegir notificacions tan insòlites com la següent: «Luis Alsina vol ser el teu enemic». I llavors, fent ús del teu lliure albir, decideixes si li atorgues al desconegut senyor Alsina el privilegi de ser el teu adversari.

Amb aquesta nova xarxa, presumiríem del número de gent que ens odia. «Tinc 5.000 enemics i ja no en puc tenir més; si vols ser el meu enemic, n’hauré d’esborrar un». ¿I a qui esborres? Naturalment el que millor et caigui.

Un dels dubtes més espantosos a què ens enfrontem els éssers humans des que vivim en societat és saber si a una determinada persona li caiem bé en realitat. Mai podem estar del tot segurs de si són amables amb nosaltres de manera sincera o tot no és més que una pantomima hipòcrita. Amb aquesta nova xarxa, el nom de la qual deixo en mans del futur Zuckerberg, aclariríem totes les nostres inseguretats de manera immediata:

Abelardo li caiem malament. Ens ho ha dit. Ens ha demanat enemistat.

¿Quins assumptes podríem publicar en aquest mur? Òbviament, qüestions que molestin el major nombre d’enemistats possible. Centenars de milers de cares enfadades ens faran sentir satisfacció al saber que ho hem aconseguit. Alguna vegada, és clar (internet està ple de 'lovers'), sortiria algun simpàtic posant-nos un cor, però llavors simplement agafaríem la nostra meravellosa possibilitat de bloquejar-lo. «En el meu mur només tinc imbècils; no sé què coi t’has cregut fent-te el bondadós amb mi. Et bloquejo, perquè tinc una llista enorme d’enemics que estan esperant perquè els accepti».

Al principi, ens semblaria rara aquesta xarxa, però a poc a poc ens adonaríem que té molt a veure amb nosaltres. Una aplicació per a mòbils, tauletes i ordinadors que ens permetés conèixer el nombre exacte d’individus que no ens suporten, a qui els encantaria veure’ns patir, una xarxa en la qual poguéssim ser antipàtics, desagradables, obscens, sent totes aquestes qualitats una cosa tremendament acceptada. ¿S’ho imaginen? Una xarxa per ser despietats, cruels, en la qual poguéssim sentir satisfacció al veure patir els nostres contactes. Una xarxa, en suma, que...  ¡Espereu, espereu! Crec que això ja ha sigut inventat: es diu Twitter.