IDEES
Prendre partit
d6dqjqhxkae8jid
“Hem de salvarWoody Allen”. Han coincidit aquests dies un parell de coses. D’una banda, l’anunci que Día de lluvia en Nueva York, la pel·lícula de Woody Allen que continua inèdita i per la qual el cineasta està a matadegolla amb Amazon Studios, s’estrenarà a Itàlia i Espanya. Aquí ho farà el 4 d’octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente. De l’altra, la publicació d’un article a la revista francesa Transfuge(del qual es fa ressò a Twitter Robert B. Weide) que, sota el títol amb què obria aquesta columna, trenca una llança a favord’Allen. “Així que ara Hollywood, alguns editors i certs periodistes estan llestos per arruïnar la carrera d’un dels millors cineastes en actiu sense cap raó fonamentada en la justícia”, exposa el seu autor, Jean-Christophe Ferrari, en un dels paràgrafs.
‘Día de lluvia en Nueva York’, de Woody Allen, és una pel·lícula que existeix i que ara, sigui per les raons que sigui, podràs escollir entre veure i no fer-ho
Cadascú és lliure de pensar el que li doni la gana sobre Woody Allen, faltaria més. I sobre les seves pel·lícules. Cadascú pot creure’s el que vulgui de la seva vida privada i permetre (o no) que això alteri la percepció dels seus films, fins i tot si aquests formen part de la seva història cinematogràfica i emocional. I per descomptat, cadascú pot tenir les seves teories sobre si és possible separar autor i obra, marcar una barrera entre vida personal i proposta artística. Això últim va quedar clar en els nombrosos textos sobre Allen, alguns de magnífics (sincers, emocionants, contradictoris per humans), publicats en l’esclat del #MeToo arran dels articles de Dylan Farrow, filla adoptiva del cineasta, a The New York Times i Los Angeles Times.
Que cadascú es relacioni amb el cine, amb l’art i amb el món com vulgui. Però, tant si les comparteixes i celebres com si et proven com una puntada de peu, aquestes coses són importants perquè impliquen una presa de partit, una aposta en ferm per un autor i/o una pel·lícula. Són importants perquè transcendeixen el nuvolot informatiu de misteris, especulacions i soroll. Desactiven l’abstracte i van al concret. I el concret és Día de lluvia en Nueva York, una pel·lícula que existeix i que ara, sigui per les raons que sigui, podràs escollir entre veure i no fer-ho.
