La vida 'cocoon'

Abans, per lligar, ens empolainàvem i acudíem alsbars de copes i discoteques on es ballava. Les mirades, els gestos, cobraven gran importància per entaular aquella primera conversa –¡que difícil!– en què intentàvemseduiramb enginy. En viu i en directe. Abans sortíem al cine amb la nòvia o els amics, i discutíem sobre la pel·lícula. Qui arribava tard o s’aixecava per anar al lavabo es perdia alguna cosa. Abansanàvem al mercatels dissabtes, passejàvem entre fruites i peix, buscant el gènere més apetitós i assequible. Si arribaves aviat tota l’oferta era per a tu; si arribaves tard, les restes, però a millor preu. Escollies aquell tomàquet inflat i perfumat, no el verd tan dur. Carregaves les bosses marcant-te els dits, però feies una parada en el camí per fer el vermut.Abans, cada mes sorgia l’oportunitat per a una escapada gastronòmica,descobrir nous raconsde la ciutat on trobar un restaurant especial. O quedàvem amb els amics per veure alguna exposició, una obra de teatre, o simplement passejar, o fer un cafè passant l’estona. La qüestió erasortir.

Ara arribem a casa amb pressa itanquem la porta. Ens tirem al sofà per veure a la tele capítols i capítols de sèries a Netflix, HBO, Apple TV... parant i rebobinant a plaer. Des de la tauleta o l’‘smartphone’ –després de vuit hores davant l’ordinador a la feina–, escollim entre la infinita varietat de restaurants de Just Eat o Deliveroo i decidim entre milers de fotos de menjar que ens portarà fins a la porta algú de Glovo.Ara fem la compra setmanal‘online’ des d’Ulabox i triem dia i hora d’entrega. Ara ens baixemTinderper poder tenir unarelació ràpidaquan ens vingui de gust. Tot aixòsense moure’ns de casa, tan sols proveïts amb un ordinador o el mòbil i una targeta de crèdit traient fum. És la vida‘cocoon’ –‘capoll’ en anglès–, onanista, tancats a casa, sense gairebé contacte humà, consumint com porcs.Satisfets, aïllats. Una ganga per al sistema.