Les lliçons del Liverpool

La vida és com el futbol: així.  La derrota del Barça a Liverpool deixa diverses lliçons més enllà de l’aspecte futbolístic, destil·lades en milers de converses, articles, publicacions i tertúlies postpartit que tenen un denominador comú: molts sospitaven o temien que un enfonsament similar podia passo, o els semblava versemblant, o almenys ahir no es mostraven sorpresos; que es veia venir, vaja, malgrat que no recordo que ningú fes el pas i fes el paper d’esgarriacries malastruc durant els fastos de celebració de la meravellosa paràbola de Messi fa tot just una setmana.

La vida i el futbol són així, deia, i per això del 4-0 es poden extreure lliçons de vida que serveixin per alliçonar (consolar és impossible) els milers de criatures que dimarts van viure el disgust de la seva vida, potser la final de Sevilla de la seva generació. Per exemple, que, quan es perd un any 4-0 (París) i 3-0 (Torí), i a la temporada següent, 4-1 (Roma), i no es canvia res substancial, no hauria de ser tan estrany caure 4-0 a Liverpool; difícilment, si continues fent el mateix, aconseguiràs un resultat diferent. O que deixar de ser tu mateix per convertir-te en un altre no et garanteix la victòria i, si perds, és com si perdessis dues vegades.  O que tenir el millor en el teu equip no et garanteix guanyar sempre. I, al contrari: si falten els millors en el teu equip, no significa que no puguis vèncer.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

No sé si el Liverpool li va donar una lliçó futbolística al Barça (aquesta anàlisi la deixo als que sabien del cert que un ensorrament així passaria), però no tinc dubtes que li va donar una lliçó de vida, de ganes i il·lusió, allò que els cronistes esportius anomenen gana. Cada rebot, cada pilota dividida, gairebé tots els duels individuals van caure del costat ‘red’, en l’anada i en la tornada. Si hagués sigut al revés, si el Barça hagués perdut en l’anada 3-0 i hagués jugat la tornada sense Messi ni Suárez, ¿el Camp Nou i l’equip haurien empès com ho van fer Anfield i el Liverpool? Ho dubto.

La vida és com el futbol, així. En temps cínics, de drets més que de deures, paraules com ganes, il·lusió, esforç, sacrifici i equip sonen a antigues, com les cançons dels altres quatre fabulosos de Liverpool en l’era reggaeton. Però aquest és el motiu pel qual el Liverpool va guanyar el Barça fins i tot quan el marcador deia el contrari. En aquest sentit, com va escriure Ramón Vendrell en aquest diari, tres hurres pel Liverpool.