Escalada en la crisi EUA-Iran

La crisi amb l’Iran desitjada pel president dels Estats Units, Donald Trump, ha adquirit el perfil perseguit per la Casa Blanca. Per blindar l’estratègia de seguretat d’Israel al Pròxim Orient i la pretensió hegemònica de l’Aràbia Saudita al golf Pèrsic, Trump injúria des de la campanya electoral del 2016 l’acord nuclear assolit per Barack Obama amb la república dels aiatol·làs, recolzat per la Unió Europea (UE), Rússia i la Xina. A partir del moment en què el president va optar per abandonar el Pla Integral d’Acció Conjunta i imposar sancions a l’Iran, només es podia esperar unaescalada de la tensió. La decisió anunciada pel president Hassan Rouhani de deixar de vendre els excedents d’urani enriquit i aigua pesant ha sigut el primer pas i fa que es disparin totes les alarmes perquè significa que, més enllà de l’embolcall diplomàtic ad hoc,el règim iranià es desentén de l’acordo, si més no, posa condicions per no deixar-lo.

Els efectes del xoc de trens poden ser enormes en el si de la UE, que ha de protegir els interessos dels inversors a l’Iran amb l’aplicació de l’Estatut de Bloqueig per neutralitzar eventuals represàlies dels Estats Units contra empreses europees i, alhora, no es pot desentendred’una nova cursa nuclear al Golfamb una repercussió segura en el preu del petroli i l’estabilitat a la regió. Un panorama que amenaça de fracturar la sempre precària unitat d’acció exterior dels Vint-i-vuit.