EL TEXT I LA TEXTA

El cosmos no és tan estúpid

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47974287 mas  periodico  ilustracion de leonard  beard190503111217

zentauroepp47974287 mas periodico ilustracion de leonard beard190503111217

Un dels problemes més inquietants als quals s’enfronten els científics partidaris del determinisme radical és que aquesta doctrina anul·la de forma irreversible el lliure albir.

Si tot el que passa en la natura està dictat per les lleis de la física, també qualsevol de les nostres decisions hi ha d’estar subjecta. Si els àtoms es mouen cegament regits per la llei natural, igual es comportaran les molècules (formades per diversos àtoms) i el mateix podem dir del nostre cervell (constituït per molècules, fetes al seu torn de combinacions atòmiques).

No hi ha escapatòria, com veuen. Si assumim que les lleis manen, llavors nosaltres no ho fem. L’Univers, per als deterministes, és un mecanisme cec governat per unes lleis que encara no sabem d’on redimonis han sortit. En llenguatge més pedestre, podem dir que tot està escrit. No pels déus, sinó pel rígid mecanisme de l’univers.

Polític més odiat

M’he posat pedant per deixar de ser-ho de manera sobtada, perquè ara vull parlar-li, estimat lector, del seu polític més odiat. No cregui que canvio de tema; simplement pretenc refutar per sempre aquest determinisme radical de què he estat parlant. Insisteixo, pensi en el seu polític, tant me fa quin. Cadascú té el seu. ¿El visualitza? Ara intenti recordar la seva declaració més estúpida, aquella ocasió en què va dir una cosa que va provocar que vostè es posés les mans al cap exclamant: «¡Quin tros d’imbècil!».

Bé, ara recordem les premisses del determinisme científic. Les lleis de la física governen l’univers, regeixen el comportament de totes les seves partícules. Aquest polític està format per partícules i, si considerem vàlid el determinisme, aquest home actuarà mogut pels bilions de bilions d’interaccions de les moltíssimes partícules de què està constituït.

14.000 milions d’anys

Fa 13.700 milions d’anys es va produir el 'big bang' i, des d’aleshores, les lleis de la física han fet la resta. De manera inevitable es van formar àtoms d’heli i liti. La força de la gravetat els va unir en masses gegants i es van formar les primeres estrelles. Dins d’elles es van generar molècules més pesades. Algunes estrelles van explotar i van enviar a l’espai un material que es va agrupar per formar altres sols de segona generació, i planetes estranyíssims, i en un d’ells, normal o estrany com qualsevol, va aparèixer la vida després d’una sèrie de reaccions químiques inevitables.

Notícies relacionades

I la vida es va adaptar, seguint les lleis darwinianes fins que... Sí, ¡fins que va aparèixer aquest polític en qui vostè ha pensat! Dins del seu cervell, cent mil milions de neurones formades per àtoms li van fer dir, sense que res ni ningú pogués evitar-ho, obeint les lleis de la naturalesa, aquesta frase que a vostè li va tocar tantíssim els nassos.

Defensar el determinisme radical, per tant, implica que l’Univers sencer ha provocat que aquest paio digués aquesta bestiesa. ¿Està disposat a creure-s’ho? ¿És el cosmos una cosa tan estúpida? Jo crec que no, perquè el polític en qui jo pensava té una estupidesa tan gegant que ni l’univers, en els seus gairebé catorze mil milions d’anys, ha pogut generar.