Al contraatac
La metamorfosi de Casado
Tancava els ulls per no haver de veure les cames de centrista, però tot va resultar inútil. Casado era ja un monstre centrista que s'atrevia fins i tot a dir que Vox és d'extrema dreta
5ef4d461-1d40-4a9c-81ae-972980e558ba-hd-web /
Quan Pablo Casado es va despertar un matí després d’un somni intranquil, es va trobar al seu llitconvertit en un monstruós centrista. Estava ajagut sobre la seva esquena tolerant i a l’aixecar una mica el cap veia el cos d’un home ponderat. “¿Què m’ha passat?”, va pensar.
No era un somni. La seva habitació era una autentica habitació d’antiavortista, antieutanàsic, aplicador sistemàtic del 155 i acusador queSánchez duia les mans tacadesde sang i indultaria a tot déu. Vaja, l’habitació d’un fatxa. “¿Què passaria –va pensar– si dormís una mica més i oblidés totes les bogeries?”.
Però això era una cosa absolutament impossible, perquè estava acostumat a dormir del costat dret, i no sabia dormir centrat. Tot i que es llancés amb molta força cap al costat dret, una vegada i una altra quedava centrat. Ho va intentar cent vegades. Tancava els ulls per no haver de veure les cames de centrista, però tot va resultar inútil. Casado era ja un monstre centrista que s’atrevia fins i tot adir que Vox és d’extrema dreta. Una metamorfosi de la nit al dia. Per la cara, vaja. ¡Si Kafka aixequés el cap!
Fundadors de l’església progre
Al principi, en Pedro predicava i en Pablo seguia el seu propi camí. En Pedro va patir martiri a Ferraz, però va refundar l’església socialista peregrinant pacientment per totes les federacions i predicant la bona nova. Els humils militants van dir: “Tu ets en Pedro i sobre aquesta pedraedificarem el nou PSOE”. Hi va haver rialles dels gentils, però poc després els que tant reien es van convertir en estàtues de sal.
En Pablo estava acampat i maleïa en Pedro fins que va recobrar la vista i va veure la llum. En Pedro ja és al cel i enPablo li demana ser arcàngel o querubí. Tots dos són patrons principals de les escriptures progressistes i amén i fiat lux. (Que es faci la llum, caríssima com sempre).
El PSC i el mite de Peter Pan
Notícies relacionadesEl PSC Pan és el mite del triomf de la joventut sobre la mort i de la fantasia sobre la realitat. Es tracta de volar amb les pols màgiques i guanyar la partida al capità Garfindepe. Però no saben fer-ho. Així va el triomfant PSC, pensant que Esquerra estarà sempre al País de Mai Més.
Sembla que, per complexos infantils o vols màgics,el PSC Pan no encerta a enfrontar-se dialècticamenti amb solvència a la narrativa sobiranista. Segurament pensen que és cosa d’adults com Pedro Sánchez, i que ell els traurà les castanyes del foc. Al PSC Pan semblen ignorar que són l’única força política que pot oferir arguments solvents i legítims com a alternativa al discurs indepe. Es veu que els fa cosa. Hi ha honroses excepcions. A veure si creixen una miquetai es deixen de petiteses i menudeses.
