LA CLAU

L'estafa de Puigdemont

1
Es llegeix en minuts

L’oficina de la Generalitat que a càrrec dels nostres impostos assisteix el comte de Waterloo va donar dilluns la veu d’alarma: el Govern del Canadà, “sense donar cap motiu”, havia revocat “arbitràriament” l’autorització perquè Carles Puigdemont viatgés a Québec. Els serveis jurídics del Govern es van posar a treballar en el recurs contra un afront tan gran... fins que es va destapar tota la veritat: que els camarlencs de Puigdemont havien sigut estafats per una web –catalana, per ser més precisos– que els va cobrar 62 euros per un tràmit que val 4 i que, per acabar-ho d’adobar, va deixar a mitges la gestió. Final del greuge.

Amb forta divisió interna, la Junta Electoral Central (JEC) ha vetat la candidatura europea de Puigdemont, declarat en rebel·lia per la justícia espanyola, amb l’argument que, al residir a l’estranger, però no haver-se inscrit en el cens d’expatriats, manca tant del dret al sufragi actiu (el vot) com al passiu (presentar-se a les eleccions). Quatre vots discrepants defensen, per contra, que el dret a la participació política preval sobre qualsevol formalisme, i en idèntic sentit s’ha expressat la fiscalia.  Després de la inhibició de la justícia ordinària, serà el Tribunal Suprem el que resolgui aquest diumengeTribunal Suprem si Puigdemont pot encapçalar o no la llista ‘Lliures per Europa’, sense perjudici del criteri del Constitucional.

FUGIDA INSOLIDÀRIA

Notícies relacionades

L’expresident té raons per qüestionar la imparcialitat d’alguns mientros de la JEC, però ni aquest acord arbitrari –pendent d’esmena– ni la recollida de firmes perquè la UE sancioni Espanya haurien de distreure’ns de la pregunta fonamental: ¿podrà exercir Puigdemont com a eurodiputat i obtenir la immunitat sense abans acatar la Constitució a Madrid, amb el risc de ser detingut? La resposta del Parlament Europeu és rotunda: no.

L’eurocandidatura de Puigdemont no és sinó una altra monumental estafa, com la seva vana promesa de tornar a Catalunya si era votat el 21-D. Tot això, per frenar el declivi electoral de Junts per Catalunya  Junts per Catalunya i emmascarar els efectes de la seva insolidària fugida: l’abandonament a la seva sort dels qui el van acompanyar en el disbarat de l’1-O.