2
Es llegeix en minuts
zentauroepp47910321 imatge de la fira del llibre de buenos aires  un dia despr s190503185145

zentauroepp47910321 imatge de la fira del llibre de buenos aires un dia despr s190503185145 / Pere Francesch

Com un Sant Jordi que durés tres setmanes a ple rendiment. Així és com podria descriure’s la fira del llibre de Buenos Aires, a l’Argentina, oberta cada dia fins a les 10 de la nit. Després de passar-hi uns dies, fa la sensació que l’interès pels llibres és vivíssim, i no s’atura ni amb la crisi econòmica. Buenos Aires és la ciutat amb m-és llibreries per habitant del món —unes 700, de les 1.200 que hi ha a tot el país—, i tanmateix els seus ciutadans han convertit la visita a la fira en un ritual de cada any. L’oferta és atractiva perquè hi arriben llibres de tot arreu, sobretot del món llatinoamericà –i aquest any, també, d’autors catalans, ja que Barcelona és la ciutat convidada de la fira.

Després d’haver passat uns quants dies a la Fira del Llibre, fa la sensació que l’interès pels llibres és vivíssim i que no s’atura ni amb la crisi econòmica

Notícies relacionades

Una part important del que s’exposa i es ven a la fira ens informa del prestigi cultural que els llibres encara conserven entre els argentins, i m’ha fet adonar sobretot de dos aspectes. El primer és la quantitat d’autors que ens passen desapercebuts, fora del seu país. L’ecosistema literari és ampli i variat, com a tot arreu, i l’oferta notable d’editors independents, com ara Caja Negra, Sigilo, Entropía o Eterna Cadencia, s’ha de refiar de llibreters agosarats que els importin, tot i els aranzels. Sovint l’alternativa és el viatge contrari, l’editor espanyol, i és així que ens arriben noms com Samanta Schweblin, Patricio Pron, Pedro Mairal, Mariana Enríquez o Nicolás Cabral.

El segon aspecte que  m’ha cridat l’atenció és la pervivència de la gran tradició argentina del conte, i a més amb una clara consciència literària. Converses amb autors com ara Vera Giaconi, Martín Kohan o Félix Bruzzone m’han confirmat que són militants de l’estil per sobre del contingut, i tenen una posició central en el panorama literari argentí. A la fira vaig comprar una antologia de cartes de Flaubert que se centren en els “problemes literaris”, editades per Mardulce. En una de les cartes, del 1851, Flaubert escriu a Louise Colet: “El que em sembla bell, el que voldria escriure, és un llibre sobre el no-res. (...) L’estil és per si mateix una manera absoluta de veure les coses”. A l’Argentina, com a mínim, fa tot el sentit.