Els editors argentins s'acosten (tímidament) a Barcelona

La situació és la següent: enmig de la tremenda crisi econòmica que pateixl’Argentina(una més) i amb el consum general dràsticament reduït, aquest 2019 ha sigut el pitjor per a la indústria del llibre al país austral. La producció ha caigut fins al 50%, amb tirades reduïdes al mínim, i les vendes, un 12%. És en aquest planeta on ha aterrat la delegació catalana (bé, havia de ser barcelonina però l’ajuntament ha preferit mantenir un perfil baix i cedir-li el bastó de comandament al més combatiuRamon Llull).

Podria semblar una tasca inútil però no tota l’Argentina està ocupada pel desànim de la recessió, els editors, com un poblet gal, resisteixen una i mil vegades creient apassionadament en el seu treball, interessant-se per tot el que es publica al món. D’aquests editors, els més aguerrits són els petits. Gent jove. En un fenomen molt semblant a l’espanyol, l’edició argentina s’ha polaritzat entre els grans grups i una infinitat de petits segells, nascuts en la relativa bonança de fa una dècada i que són els que defensen lanova literatura argentina(són tants noms que és difícil portar la llista al dia).

Doncs bé, és en aquests segells on es confia que pugui créixerla llavor de l’interès per la literatura en catalàque compta amb l’esperó dels ajuts a la traducció del Ramon Llull. La literatura en castellà sol estar molt ben representada a les llibreries, però cal tenir en compte que un llibre d’exportació pot representar fins a un 15% del salari mínim argentí.

El cert és que, de moment, la fira no ha fet més que començar, però no es detecten editors que vagin a patolls a buscar aquestes novetats. La cosa va lenta, però comencen a entreveure’s alguns fruits. El jove editorMaxi Papandrea, fundador del segellSigilo, ha tancat ja el contracte per publicar ‘El meridià de París’ de Lluís Calvo, un assaig literari sobre el destí d’Europa vinculada al seu passat. “M’interessa pel seu caràcter internacional i per la seva prosa impressionant, la forma amable que té de tractar temes molt complexos que pot seduir qualsevol lector curiós. A més és un tipus de llibre que interactua perfectament amb el nostre catàleg”. La venda no s’ha tancat exactament aquí, ve de més enrere, de l’anomenat ‘fellowship’, una activitat del Llull en què es convida durant una setmana una sèrie d’editors internacionals per seduir-los. A més Sigilo està a punt d’obrir una seu a Madrid –a la manera de Sexto Piso– amb el seu soci Adam Blumenthal –un israelià que va aprendre català a la Universitat Hebrea de Jerusalem perquè tenia ganes de llegir Quim Monzó en la seva llengua original– i iniciar així un lent creixement.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Víctor Malumian,d’Alto Pogo, dirigeix la seva mirada especialment a les noves veus. “Ens criden els estils narratius personals i les veus contundents i això fa que el nostre catàleg sigui molt heterogeni. Abans que Irene Solàganara una visibilitat més gran amb el premi Anagrama en català, ells ja s’havien clissat ‘Els dics’. “És un llibre amb una gran frescor i potència en què percebem molt futur”.

A Metalúcida, les editores Fedra Spinelli i Sandra Buenaventura, estan molt interessades en les noves veus femenines, autores com ara Marta Rojals i Anna Punsoda serien ideals per al seu catàleg. “El 8 de març del 2018 va tenir una gran força ciutadana a Buenos Aires i aquest any ha sigut encara més potent. Aquest és un dels grans temes que interessen en aquest moment i busquem novel·les que ho reflecteixin”. Spinelli es val de Buenaventura, que va viure en la seva infància a Catalunya i allà es va escolaritzar –el seu primer record lector va ser ‘El manuscrit del segon origen’–, per accedir directament a les novetats en català: “Detecto unes ganes de seduir en la literatura catalana, de creació de desig, que no m’arriba en la castellana”. Amb tots aquests hams llançats caldrà veure què es pesca. Falten encara dues setmanes de fira.