Anfield no és Roma

El Barça està més que avisat: pel record del passat i pel gran nivell de l'equip de Klopp

2
Es llegeix en minuts
Anfield no és Roma

Manu Fernandez

Que Roma succeís dificulta que Roma torni a succeir. Allò de l’Olímpic, en un camp menys temible que Anfield i davant un rival de menys nivell que el Liverpool, només es pot explicar a partir de la impossibilitat de la desfeta.

Que el Liverpool jugués tan bé al Camp Nou és una bona notícia per a l’equip blaugrana. Multiplica el seu estat d’alerta

Quan una final s’afronta inconscientment com un tràmit, malgrat que es tingui molt d’avantatge, qualsevol primera concessió és capaç de ressuscitar un mort. En aquest sentit, que els de Klopp oferissin una imatge magnífica al Camp Nou i que tothom assumís que el resultat va ser exagerat és una bona notícia per al conjunt de Valverde: multiplica l’estat d’alerta i impedeix qualsevol tipus de relaxació.

I fins i tot el tan criticat conservadorisme blaugrana pot oferir una lectura positiva. El Liverpool és un conjunt que disfruta i assassina quan pot córrer, però que genera menys en contextos en els quals es veu obligat a obrir buits i trobar els espais.

L’astúcia de Valverde

El replegament del Barça en el segon temps es va interpretar com un signe de debilitat, però donem-li el seu valor estratègic: si Ernesto Valverde va ser capaç d’ordenar un plantejament d’espera i forrellat a la seva pròpia casa i amb un ajustat 1-0 en el marcador, queda clar que situa el que considera més adequat molt per sobre del «què diran». Sense complexos. Sap que la batalla de la comparació històrica estilística la té perduda, però la Champions sí que la vol guanyar. No és poca cosa.

Resulta sorprenent que el tècnic del Barça sigui més criticat que Klopp, que va prendre decisions errònies

En realitat, resulta sorprenent que Valverde hagi sigut l’entrenador més criticat després del partit de dimecres. És cert que el Liverpool ens va sorprendre amb el seu volum de possessió i el seu bon maneig en el segon temps, però si analitzem les decisions concretes del seu tècnic en l’elecció de l’onze ens adonarem que van tenir bastanta incidència en el marcador final.

Canvis sense èxit

Amb Firmino lesionat,  Klopp va optar per avançar Wijnaldum i situar-lo en una posició gairebé de fals nou. El quadro anglès lamenta la seva falta d’encert davant la porteria rival, però en certa manera és lògic tenir menys atac quan se substitueix un davanter centre per un centrecampista i se l’ubica a la zona més pròxima a l’àrea oponent.

Notícies relacionades

Tenia l’opció d’Origi  i se la va guardar com a revulsiu. I, més enllà del sobrenatural Messi, el jugador de camp més destacat del Barça en totes les cròniques va ser Jordi Alba, que va fer una assistència formidable en l’1-0 de Suárez. Klopp va decidir substituir el seu lateral dret habitual, Trent Alexander-Arnold, per Joe Gómez, un central reconvertit, pensant que guanyaria solidesa.

No va ser així: Alba va brillar tant com de costum i el Liverpool va trobar a faltar la projecció d’un carriler més profund. Valverde, en canvi, va decidir poblar les bandes defensant en 4-4-2 i va entregar la superioritat numèrica en la medul·lar. Un sacrilegi en la doctrina culer, però pretès i molt estudiat: sabia que allà el Liverpool feia menys por. Sabent que serà criticat tant si guanya com si perd, Valverde prefereix que li diguin que grinyola a la banqueta blaugrana mentre camina cap al triplet.