Catalunya vota pel diàleg

El resultat de les eleccions a Catalunya deixa missatges molt clars. L’independentisme demostra de nou que no és un suflé. ERC és indiscutible guanyador, i la suma dels seus vots amb els de Junts per Catalunya (JxCat) és sòlida. L’aposta pel diàleg dins del marc constitucional i estatutari de Pedro Sánchez ha sigut premiada amb un molt bon resultat del PSC, i En Comú Podem, malgrat baixar, no pateix una desfeta. 

No poden dir el mateix el bloc favorable a l’aplicació de nou de l’article 155 de la Constitució. Cs, el PP i Vox només sumen set escons. Que el PP només tingui una diputada hauria de ser motiu de reflexió per a un partit que aspira a governar Espanya.

L’electorat, molt mobilitzat i amb una alta participació, ha premiat els partits que aposten peldiàleg com a sortida al conflicte català. No dubta ningú que ERC és independentista, però el seu esforç per desmarcar-se de l’irredemptisme de Waterloo i la seva aposta per no caure de nou en els errors de la unilateralitat han sigut recompensats. A l’altre costat, el PSC torna a ser rellevant després d’una llarga travessia pel desert. La tercera força són uns 'comuns' que han defensat el diàleg fins i tot en els moments més polaritzats.

Aquesta espècie de reencarnació de l’antic tripartit de Maragall i Montilla té la responsabilitat d’interpretar i gestionar de manera adequada el resultat electoral. Ni 155 ni noves aventures unilaterals que esquerdin la societat catalana. És l’hora del diàleg. És l’hora de la política.