Mitjans i societat
Un titular a Nova York
Era curiós. Des de Barcelona em preguntaven pel brot de xarampió, i a Nova York res aturava l'excentricitat de la vida dels seus habitants
zentauroepp47896212 people walk past a sign advising about a measles outbreak in190426231102 /
Quan viatjo m’agrada observar. Vaig a missa, pregunto per l’ambientador de les botigues... ho faig amb l’objectiu de veure llocs diferents i conèixer persones peculiars.
Nova York és ideal per al meu propòsit. La primera vegada que hi vaig ser, fa un any i mig, em va sorprendre la intensitat amb què tot passava. Aquells dies es van activar les alertes per l’entrada d’un cicló bomba històric i les televisions feien programacions especials en què es recomanava no sortir al carrer. Aquesta segona vegada l’alerta era per un brot de xarampió en la comunitat ortodoxa de jueus de Williamsburg. Una notícia que les televisions ampliaven amb debats polaritzats. Mentrestant, als bars, no s’hi cabia en cap dels casos.
Era curiós. Des de Barcelona em preguntaven per la tempesta i el brot, i a Nova York res aturava el directe, la transcendència i l’excentricitat de la vida dels seus habitants. És l’expressió màxima del que la filòsofa Ayn Rand defensava com l’únic sistema que fa compatible la recerca individual de la felicitat sense xocar amb la dels altres: les realitats desconnectades. Cada un va a la seva i l’actualitat no es fa present si no t’afecta.
Notícies relacionadesAquests últims dies he preguntat a Brooklyn pel brot. Alguns el resumien amb un "haver-se vacunat, com jo". En barris com Queens o el Bronx, també senties el mateix. Sembla, doncs, que els mitjans i la societat viuen en realitats diferents. És el que sempre em diu un dels meus pares a la ràdio, Santi Carreras: s’ha de parlar més de la gent i amb la gent. Perquè el que és destacable i el motiu pel qual s’han de fer programacions especials és pel que trenca amb la tranquil·litat dels ciutadans.
A Williamsburg, des del riu, es veu una de les millors vistes de l’'skyline' de Manhantan. A la Cinquena avinguda hi ha gent que, com explica Enric González a ‘Historias de Nueva York’, té excentricitats que et fan sentir menys estrany del que a casa et diuen que ets. És ideal per quedar-se quiet. Observar.
