Anar al contingut

Petit observatori

Tot és fàcil o difícil, però és

Tot és fàcil o difícil, però és

Josep Maria Espinàs

La irritació és un sentiment humà, però no podem reclamar lucidesa si estem exaltats

Un amic que va venir a casa per interessar-se amablement pels dos vells que som la meva dona i jo. És
un gest que agraeixo, és clar. Va ser una estona agradable i a més vaig comprovar, una vegada més al
llarg de la vida la tendència social a generalitzar.

“Avui hi ha molta gent que no té paciència, la televisió no es pot mirar, el trànsit és un desastre, i que em
dius de l’economia? Una merda...

Generalitzar és molt fàcil i acostuma a deixar molt satisfet. Hi ha un punt d’orgull en aquesta mena de
sentències. ¿Que no ho veus, com van les coses? Quines coses, pregunto, i aleshores em miren com si
jo fos un desgraciat, com si visqués un altre planeta. Que no veus quines coses passen, que no mires la
televisió?

Una de les arts que té més èxit és l’art de criticar. Però potser encara és més difícil l’art de contestar.

“L’economia d’avui és una merda”... Potser vols dir que els negocis no et van be.

La irritació és un sentiment humà però no podem reclamar lucidesa si estem exaltats. Una de les arts més
practicades és aquest art de la irritació. Hi ha irritacions perpètues, pels motius més diversos.

Però per complicar-ho més pot aparèixer la lamentable i perillosa tendència a la generalització. Tots hem
caigut, més d’una vegada en aquest error, i si se’m permet la broma, és que estem envoltats de
generals?

Si analitzem algunes paraules que son habituals ens emportarem notables sorpreses. ¿Hem de fer cas de
la dita castellana “paciéncia i barajar”?

La irritació és una porta d’entrada a la satisfacció. Però ja és sabut, la felicitat no dura i la competència pot
arribar a fer mal.

I a més hi ha el pessimisme per naturalesa que posa barreres per aturar els insensats que creuen que no
hi ha camí per arribar a la felicitat.

El temps que ara passa, no passarà demà.