Anar al contingut

LA CLAU

Una esgarrifança a l'espinada

Una esgarrifança a l'espinada

Enric Hernàndez

¿Què passaria si diumenge la força antisistema en què vostè està pensant fos determinant per formar Govern i pogués imposar el seu programa de màxims?

Una esgarrifança recorre l’espinada dels principals partits. Les enquestes d’última hora (ocultes per una llei obsoleta) i els estudis sobre les pulsions a les xarxes socials abonen el vertigen davant un tomb electoral que diumenge sacsegi els pilars de la nostra convivència. L’elefant al qual no ha volgut ningú mirar de cara en aquesta campanya podria estar a punt d’irrompre a la terrisseria democràtica.

El sistema electoral espanyol, imperfectament majoritari, està ideat perquè governin els partits hegemònics de la dreta o l’esquerra, si és necessari complementats per forces frontissa. El 2016, a l’enfonsar-se el torn bipartidista, la llei d’Hondt i una paupèrrima cultura de pactes van bloquejar la governabilitat, repetició electoral inclosa. I això que els nous agents polítics no ambicionaven cap altra cosa que substituir els vells partits, verborrea al marge. Revolucionaris amb aspiracions sistèmiques.

¿Què passaria si una força veritablement antisistema fos determinant per formar Govern? ¿Què passaria si aquest partit involucionista en què vostè està pensant acabés ocupant la tercera plaça en moltes circumscripcions, obtenint el 28-A la clau de la governabilitat? Aquestes, i algunes altres, són les preguntes que s’estan fent els qui tenen accés als 'trackings' electorals d’aquestes últimes hores.

DE FANFARRONERIES A LLEIS

El líder d’aquest hipotètic partit revelació, amb el cor omplert d’orgull patri i envalentit pel veredicte de les urnes, estaria en condicions d’imposar el seu programa de màxims al futur president del Govern, tan procliu a la claudicació com magra hauria sigut la seva collita electoral. Les fanfarroneries mitingueres es convertirien llavors en lleis d’obligat compliment. I els assenyalats com a enemics d’Espanya –pel seu color de pell o pels seus hàbits sexuals, per la seva ideologia, la seva llengua o els seus sentiments identitaris– haurien de buscar on refugiar-se.

Els temors fins aquí ressenyats són reals, gaudeixin de més o menys fonament. Que es converteixin o no en realitat només depèn d’allò que els demòcrates farem el pròxim diumenge.