Anàlisi

Mentides, nervis i 'gadgets', resum d'un debat

Rivera ha utilitzat atacs constants a Sánchez, fent referència al seu suposat nerviosisme. Curiosament no ho ha fet des d'una posició calmada

Es llegeix en minuts
Mentides, nervis i 'gadgets', resum d'un debat

JUAN MEDINA

Si la política dels gestos és important, aquests van ser els primers de l’anomenat debat decisiu: Iglesias va arribar amb taxi, Casado es va acostar als funcionaris de presons que es manifestaven a l’entrada, Rivera va substituir la corbata que feia moaré per una altra de nova i Sánchez va somriure durant els minuts previs, intentant oferir una imatge distesa i relaxada. El predebat era l’aparador, però els electors som reticents a la compra compulsiva, així que havien de mostrar-nos alguna cosa més si ens volien convèncer.

Tots s’hi jugaven molt, peròno tots es jugaven el mateix, aquest és el punt de partida per entendre el paper representat pels candidats ahir a la nit.

Ciutadans sap que les seves possibilitats d’aconseguir entrar d’una forma o una altra en el Govern passen per debilitar l’esquerra, especialment el PSOE, és una qüestió matemàtica, si Sánchez resta, la centredreta té possibilitats de sumar i aquest dimarts era la seva última oportunitat per posar en un compromís el líder socialista. Rivera va sortir a totes i va arrasar amb tot, fins i tot amb el debat. El partit taronja es va proposar protagonitzar el debat i ho va aconseguir mitjançant ‘gadgets’ –la tesi doctoral de Sánchez enquadernada, la foto de la socialista Mendia amb Otegi i una mena de pergamí amb els casos de corrupció socialistes. Rivera va utilitzar també atacs constants al líder socialista, fent referència una vegada i una altra al seu suposat nerviosisme. Curiosament no ho ha fet des d’una posició calmada, Rivera va estar inquiet, tens i una mica precipitat.

El seu excés de protagonisme va fer desaparèixer del debatPablo Casado, inexplicablement absent en les dues cites televisives i element indispensable per a la suma amb ciutadans. Si plantegem el debat com un partit entre dos equips, Casado ni tan sols va escalfar, un mal auguri quan necessites guanyar per mantenir la categoria.

A Sánchez li sobrava un debat i se li ha notat, a més exposició televisiva més possibilitat d’error, l’únic que no convé als interessos socialistes. Sánchez es va quedar en el fons de la pista i es va dedicar a tornar els cops, un després de l’altre, sense assumir el risc de pujar a la xarxa. Un partit efectiu però és poc vistós.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Iglesias va ser possiblement l’únic que no va jugar a res, va anar a debatre, a respondre sobre els temes proposats, a demanar que la resta ho fessin, s’ha avergonyit de l’espectacle ofert, del to, dels insults. Iglesias es juga el seu liderat després de les eleccions i ho sap. Dimarts a la nit va voler demostrar que té ganes de fer política, que pot continuar liderant un projecte que no passa pel seu millor moment. Va parlar per als seus dins i fora del partit, per a les seves bases, les seves confluències i els seus crítics.

Et pot interesar

Una campanya electoral no és un ‘reality’ però ho pot semblar, hem viscut la final d’aquesta espècie de concurs el premi final del qual és decidir com serà la nostra educació, la nostra sanitat o els nostres impostos els pròxims quatre anys. És imprescindible pensar-s’ho bé abans de decidir a qui expulsem de la política.

En aquesta campanya no esperin res més, ja la poden donar per liquidada i començar avui mateix tres jornades de reflexió, de silenci polític, ¿el senten?