ERC i PSC es disputen la victòria

Superada la primera setmana de campanya electoral,l’últim sondeig del Gesop no indica grans canvis en les previsions de vot a Catalunya. JxCat i PP segueixen en mínims, En Comú Podem presenta una lleugera alça i ERC i PSC continuen embardissats en el seu particular duel per la primera posició. Si es complissin els pronòstics, els socialistes sumarien més vots que ERC, però els republicans superarien en escons el PSC gràcies al vot de la Catalunya interior. El total dels vots dels dos partits conformarien una àmplia majoria, el que indica un canvi de tendència en l’ànim dels catalans.  

Ni ERC ha renunciat a la independència ni el PSC ha trencat amb la Constitució, però els dos partits tenen una cosa en comú, la determinació al diàleg i el rebuig d’actituds maximalistes. De la mateixa manera que ERC rebutja la via unilateral, fa crides constants a ampliar la base sobiranista i es mostra en general reticent a la vàcua política de la gesticulació, el PSC es nega a contemplar el 155 com una solució vàlida a la complexa situació actual i fuig de la crispació com a tàctica política.

Més enllà de qui arribi al primer lloc del podi, si les previsions es compleixen suposaran un canvi al mapa polític de Catalunya. La lluita per l’hegemonia de l’independentisme es decantaria amb claredat per ERC, la qual cosa suposaria una esmena a l’estratègia irada de Puigdemont. I el PSC, després d’una dècada de resultats adversos, tornaria a ser decisiu. Sens dubte, un resultat rellevant que contradiu els discursos entossudits a dibuixar una Catalunya monocolor.

Aquest sondeig continua sent negatiu per a En Comú Podem. Si bé li pronostica una millora respecte a l’anterior estimació, el resultat està molt allunyat d’aquells 12 escons que va aconseguir el 2015 i el 2016 i el va situar com la primera força catalana al Congrés. Una quarta part dels votants de llavors semblen no confiar en la candidatura dels comuns. No deixa de cridar l’atenció que, d’aquest grup, la meitat aposti per ERC i l’altra meitat, pel PSC. Són molts els elements que poden confluir en aquestes previsions. Sens dubte, la tendència a la baixa de Podem i Pablo Iglesias, però també el discurs ambivalent sobre el conflicte català i la dificultat per centrar en l’eix social la campanya a Catalunya.