Senyals d'alarma a Finlàndia

L’ajustada victòria socialdemòcrata a les eleccions legislatives celebrades diumenge a Finlàndia amb prou feines desmenteix el fet cert que l’extrema dreta s’ha consolidat com a alternativa de Govern al quedar només un escó per darrere del partit guanyador: 40 a 39. Aquesta dada, unida a l’extraordinària fragmentació del ventall parlamentari, confirma que la irrupció del populisme ultra ha fet saltar pels aires l’statu quo i ha desconjuntat el repartiment de papers entre els partits tradicionals. Cosa que, tret d’un compromís explícit d’aquests per aixecar un cordó sanitari entorn de l’univers ultra, comporta el risc que més d’hora que tard l’extrema dreta es faci amb el Govern d’un o diversos socis de la Unió Europea.

La felicitació immediata de Marine Le Pen i Matteo Salvini a Jussi Halla-aho, líder de Veritables Finlandesos, no deixa cap dubte quant a la possible interpretació del resultat: l’extrema dreta francesa i italiana se sent reforçada a mes i mig de les eleccions al Parlament Europeu. I és conscient que, a mitjà termini, la divisió de la dreta, la desorientació de la socialdemocràcia i la debilitat de diferents formes de nova esquerra compliquen la configuració d’un front democràtic sòlid que garanteixi l’aïllament de l’oferta ultra. Un paisatge en què s’ha d’incloure l’efecte perniciós del ‘brexit’ i el desafiament plantejat pel nacionalisme rampant a Hongria i a Polònia, i a l’aguait en altres llocs.

En plena voràgine de la campanya electoral a Espanya, potser la més sòrdida i vociferant de les que hi ha hagut, l’esquerra ha de prendre bona nota del que ha passat a Finlàndia –s’augurava a la socialdemocràcia un resultat millor, més espaiós–, i el contagi o efecte multiplicador que pot tenir d’aquí al dia 28. Entregat el PP amb armes i bagatges a un pacte postelectoral amb Vox, i decidit Ciutadans a calcar en el Congrés la majoria acordada en el Parlament andalús, només el bloc progressista pot garantir que el neofranquisme no contaminarà el futur Govern. Ni la distància geogràfica ni la diferència entre tradicions polítiques redueix els riscos perquè la consolidació dels ultres finlandesos és fidel reflex d’un fenomen europeu en auge a tot arreu que impugna la cultura liberal de les societats obertes.