EL TEXT I LA TEXTA
Todopoderosos
zentauroepp47719829 mas periodico ilustracion de leonard beard190411191624
Sempre que es parla dels Beatles, sol fer-se referència a un miracle doble. D’una banda, el fet que quatre talents indiscutibles s’unissin en un lloc de l’espai-temps. I el segon miracle, molt més rar i inquietant, que la tipologia d’aquests talents quadrés tan bé entre si. Efectivament, no es podia canviar cap dels quatre Beatles. Ells eren els que eren i no podia ser de cap altra manera.
Aquestes coincidències no són freqüents en la història, per això brillen tant. I, si els ve de gust, els vull explicar una altra, molt més pròxima, més nostra i amb un avantatge afegit: els quatre individus de què parlaré són vius. Cap ha sigut tirotejat a la porta de casa seva. Treballen i els podem escoltar.
Us diré els seus noms: Javier Cansado, Arturo González Campos, Rodrigo Cortés i Juan Gómez Jurado. Ells són els Lennon, McCartney, Ringo Starr i George Harrison dels podcast. La sintonia que hi ha entre ells és igual de genial i inquietant que la que hi havia entre els famosos músics. Transmeten la mateixa alegria, la mateixa despreocupació i, sobretot, la mateixa capacitat per crear obres mestres sonores.
En el cas de Lennon, McCartney, Ringo i Harrison es tractava de cançons. Però el Juan, el Javier, el Rodrigo i l’Arturo fan programes de ràdio, o de podcasts o com redimonis es digui aquesta cosa ara. Avui soc aquí, teclejant això a poc a poc, per recomanar-vos-en dos. Feu-me cas. Un té un nom potent i, sense que ells ho hagin pretès així, els defineix a la perfecció: ‘Totpoderosos’.
Parlen de cine, de llibres, de música clàssica o de jazz, és igual, del que sol dir-se cultura, però amb tanta gràcia i amb tant humor, que es podria definir l’espai com un programa còmic. Busque-ho en qualsevol de les plataformes de podcast. ‘Totpoderosos’, insisteixo. No us en penedireu.
L’altre, també realitzat per ells, porta per títol ‘Aquí hay dragones’. Juguen a pedra, paper o tisora, moltes vegades amb Cansado fent trampa, per repartir-se l’ordre de les intervencions. Arturo Gónzalez Campos, un geni de la comunicació que no va de geni ni de comunicador, organitza la partida i la xerrada posterior.
Poden parlar de cançons franceses tristes o de la vida de Truffaut, és igual. L’important és escoltar com parlen, com interactuen, com s’acoblen entre si. Es tracta d’un espectacle prodigiós.
De nou us demano que busqueu aquest podcast al seu telèfon o tauleta. ‘Aquí hay dragones’. De veritat, tampoc us en penedireu.
La comparació inicial amb els Beatles és, de veritat, bastant ajustada. No pel fet que en siguin quatre, ni que siguin talentosos, sinó per la seva alegria, per la sensació que produeixen de donar-nos oxigen. I per la genialitat sense pretensions de la seva feina. Déu beneeixi aquests quatre nois.
