Paula Huguet: «L'1% del plàstic que arriba al mar són raspalls de dents»

Canvia els usats per uns de bambú i els destina a persones amb risc d'exclusió

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp47691694 09 04 2019 entrevista fin de semana contra barcelona recicla190410181943

zentauroepp47691694 09 04 2019 entrevista fin de semana contra barcelona recicla190410181943 / JOAN MATEU PARRA

Un raspall de dents és útil, assequible, i higienitza. El problema és que a Espanya se’n venen 160 milions cada any, cosa que equival a uns 2.600 quilos de plàstic. La conscient Paula Huguet (Barcelona, 1990), graduada en Ciències Ambientals i amb un màster en Hidrologia, s’ha implicat en la campanya de reciclatge Un menys al mar i, a sobre, hi ha fet un gir social.

–¡Els raspalls de dents tenen un costat

fosc!– Estan fabricats amb diferents tipus de plàstic. Fins i tot alguns d’infantils tenen orelles del Mickey o boles de neu al mànec. Per al seu correcte reciclatge, se n’haurien de separar els components, cosa que resulta molt car; així que acaben a la incineradora o a l’abocador, des d’on el vent i les aus els porten al mar. L’1% de tot el plàstic que arriba al mar són raspalls de dents.

–¿Millor no rentar-se-les?

–No és això. Existeixen els raspalls de bambú. Una vegada utilitzats, els arrenques les fibres de niló, i el bambú pot anar a una petita planta de compostatge. Fins al 31 de maig, Brushboo, l’Associació Ambient Europeu i TerraCycle, impulsen la campanya Un menys al mar. Els punts de recollida –set o vuit a Barcelona– coincideixen amb proveïdors de raspalls de bambú de Brushboo. Quan un usuari n’entrega un de plàstic, té un 20% de descompte per a comprar-ne un de bambú. 

Peces de plàstic a l’interior d’un albatros. / Arxiu

–¿I vostè com hi encaixa?

–Jo treballo a l’IQS  –el Químic de Sarrià–, i em vaig adonar que no n’hi havia cap al barri. Com que la càtedra d’Ètica de l’IQS promou iniciatives similars, vaig voler fer una proposta.

–¿Què va proposar?

–Vaig trucar a Brushboo i els vaig explicar que nosaltres, que pertanyem a la UNIJES –xarxa dels centres universitaris vinculats a la Companyia de Jesús–, no volíem un benefici comercial individual, sinó un impacte social. Vaig proposar que per cada cinc raspalls de plàstic utilitzats, ens en donessin un de bambú, que, al seu torn, serien donats a tres fundacions que treballen amb famílies en risc d’exclusió: Migra StudiumFundació La Vinya i Fundació Salut Alta. I hi van donar llum verda.

–¿Quants en porta recollits?

–Fa dues setmanes vaig comptar 460 raspalls. Només una parella en va portar 25 que tenien per casa. Després els compto –amb guants–, els fico en bosses grapades i etiquetades i les enviaré a Madrid per correu en tres o quatre tandes.

–¿Tenen realment impacte aquests gestos?

–El canvi està a les nostres mans. Hem d’encomanar-nos d’energia positiva i bones accions. És hora de prendre partit.

–Vostè en pren en moltes direccions.

–Cruyff deia que "si pots fer el bé per a algú, l’has de fer". Més enllà de la professió de cadascú, penso que és important contribuir a millorar l’entorn on vivim. Tinc un profund sentiment de responsabilitat social.

–¿Com li va néixer la consciència?

–Em van educar en el respecte. A les plantes, als animals i a les persones. Jo no mato mai una aranya, l’agafo i la trec a la finestra. Em deixo créixer els cabells per donar-los. Estic ficada a Ecoreasons, en el compte d’Instagram  del qual denunciem absurditats del mercat com ara els alls pelats envasats al buit.

–¿Recorda la seva primera bona acció?

–L’ estiu abans d’entrar a la universitat me’n vaig anar al nord d’Islàndia a plantar arbres. La tala dels víkings per fabricar barcos va deixar l’illa sense boscos i la població té una mitjana d’edat avançada per fer feines físiques dures. A partir d’aquí, m’he compromès en diferents campanyes. Per exemple, vaig col·laborar amb el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) en el recompte de marmotes al Pirineu.

Notícies relacionades

–Els humans també li importen.

–Des que van obrir el Pis Zero d’Arrels per a usuaris sense sostre fa dos anys i mig, pernocto amb ells dos o tres dies al mes. La meva filosofia és intentar deixar el món una mica millor.