26 d’oct 2020

Anar al contingut

DETENCIÓ MEDIÀTICA

FILE PHOTO WikiLeaks founder Julian Assange is seen on the balcony of the Ecuadorian Embassy in London Britain May 19 2017 REUTERS Peter Nicholls File Photo

Peter Nicholls (REUTERS)

Lenin contra Assange

José A. Sorolla

Els dies del 'hacker' a l'ambaixada equatoriana a Londres estaven comptats des que l'Equador va abandonar l'aliança bolivariana

Des que l’Equador va abandonar l’aliança bolivariana, amb el relleu en la presidència de Rafael Correa per Lenín Moreno, els dies de Julian Assange en l’ambaixada equatoriana a Londres estaven comptats. Lenín (o Lenin) Moreno, vicepresident durant dos mandats amb Correa, va fer un gir a la política exterior equatoriana i, malgrat el seu nom, es va allunyar de la Veneçuela de Nicolás Maduro i es va obrir a acords amb l’oposició interna. Correa acusa ara el seu successor de ser “el traïdor” més gran de l’Equador i d’Amèrica Llatina per retirar l’asil a Assange.

Correa assegura que Moreno ha deixat caure Assange perquè Wikileaks va denunciar la presumpta corrupció de l’actual president equatorià. Però Correa pot donar poques lliçons: viu a Bèlgica i no pot tornar a l’Equador, on pesa sobre ell una ordre de presó acusat per la justícia de col·laborar en el segrest d’un dirigent de l’oposició.

Assange no només ha sigut entregat a les autoritats britàniques pel nou alineament geopolític de l’Equador. Moreno té poderoses raons per posar fi als set anys d’asil, ja que Assange no ha respectat l’Equador, s’ha entremès en qüestions internes de països aliats i ha violat, segons Quito, convencions internacionals.

El major 'hacker'

En 2010, Assange es va convertir en el major ‘hacker’ mundial quan l’organització que va fundar va difondre centenars de milers de documents secrets de l’actuació dels EUA en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan facilitats per la soldat Chelsea Manning. Cinc grans diaris mundials van contribuir a difondre en sèries interminables els ‘papers de Wikileaks’, que van causar enorme impacte. Però des de la primera gran entrega, el prestigi d’Assange va anar decaient, enfrontat a alguns companys de la web, que li retreien el seu personalisme, i entregat a causes cada vegada més fosques. Al servei de Vladímir Putin, va participar en la conspiració russa contra Hillary Clinton i a favor de Donald Trump i va publicar papers contra Emmanuel Macron en les presidencials franceses que el van enfrontar a Marine Le Pen.

Un altre dels seus serveis especials va ser el seu alineament amb l’independentisme en el procés –va arribar a rebre a l’ambaixada l’ideòleg Oriol Soler–, va criticar l’actuació del Govern espanyol i va acusar El PERIÓDICO de mentir quan va publicar la nota amb l’advertència dels EUA als Mossos sobre l’atemptat de l’agost del 2017 a Barcelona. Quim Torra, Carles Puigdemont i l’inevitable Gabriel Rufián l’hi agraeixen ara presentant-lo com un màrtir de la llibertat d’expressió, aquesta que només té una direcció per als dirigents del procés.

Acusacions a Suècia

Per la publicació dels papers de Wikileaks hi ha poc a retreure a Assange. Una altra cosa són les seves actuacions posteriors, inclòs l’espinós assumpte de les acusacions a Suècia de quatre delictes sexuals, casos tancats, però que almenys un es pot reobrir, i que els seus defensors van relacionar amb la persecució pels EUA. Com ara comencen a alertar que pot ser condemnat a mort, quan el delicte pel qual se l’acusa als EUA té una pena de cinc anys de presó.