Anar al contingut

Perspectives electorals

28-A: ¿qui es cava la tomba?

28-A: ¿qui es cava la tomba?

Xavier Bru de Sala

Les enquestes assenyalen que entrem en un cicle en el qual la moderació té premi

Tots els sondejos ratifiquen dues evidències. 1: s’imposa el reflux de la moderació, tant a l’esquerra com en l’independentisme. I 2: el vot d’esquerra es concentra, el de dretes es dispersa. Si no hi ha gir espectacular, la frustració de la dreta serà colossal. Ganivets llargs, molt llargs. Més divisió, travessia del desert; una interminable, difícil, gairebé impossible, recomposició.

La dreta sap molt bé quina Espanya vol; Sánchez només sap que no vol la que la dreta vol. En té prou per guanyar. Amb tota probabilitat, les claus del 28-A seran el 'no' a la triple aliança i el 'sí' a un líder funambulista que se sosté tan bé com pot sobre la corda fluixa. Més val passar la maroma que tornar a caure pel precipici de la història.

Si les dretes fracassen, Albert Rivera i Pablo Casado s'hauran cavat la pròpia tomba. Ja veurem si s’enterren del tot o només de mig cos en avall. Rivera ha comès el gravíssim error d’abandonar el centre per pujar al ring on PP i Vox combaten i s’abracen en el més contraproduent i rocambolesc dels espectacles polítics. Cada oferta electoral, la funció i les posicions de cada partit s’han de distingir amb nitidesa de les altres. La dreta espanyola tindrà molt bons estrategs, començant per Aznar, però de tàctica van peixos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En comptes d’eixamplar el seu espai a base de seduir els votants centristes del PP i del PSOE, Ciutadans, havent-se situat entre la dreta i l’extrema dreta, rebrà per totes bandes. Rivera ho passarà molt malament si no governa amb la dreta i encara pitjor si l’ambició personal d’una vicepresidència el porta a desdir-se de les seves reiterades promeses i passa de maleir Sánchez a fer-li d’escuder. Escenari poc probable: l’aliança PSOE-Cs fóra, a mig termini, nefasta per tots dos; per al PSOE, perquè Podem s’inflaria a l’oposició; per a Ciutadans, perquè els temibles i temuts PP i Vox acusarien Rivera d’alta traïció.

La davallada prevista per al PP és encara més espectacular que el perillós ascens vaticinat per a Ciutadans. A l'inrevés de Rivera, malgrat els esforços del seu líder per cavar-se la tomba en benefici de Vox, Casado serà jutjat, no segons la magnitud de la pèrdua de suports, serà jutjat com a artífex i màxim líder del tripartit. Si fracassa, si com tot indica governa Sánchez, s’enfonsen ell, els seus padrins i l’Espanya de l’"ordeno y mando".

No es pot predicar de Pedro Sánchez que faci res per cavar-se la tomba. Al contrari, ha sabut situar-se en una zona de confort, cobrir flancs, marcar un perfil de polític decidit però prudent. És tan poc bel·ligerant sobre el conflicte català com es pot permetre i adopta la imatge de líder amb arestes arrodonides. Irònicament, i això sol ja defineix el panorama polític espanyol, el preferit és un funambulista. El perill que corre Sánchez és l’abstenció. Si segueix creixent en els sondejos, una part considerable dels seus possibles votants es poden quedar a casa.

Moviments de fons

El triomf de Pedro Sánchez allunyaria Casado de qualsevol possibilitat de governar. En aquest cas, la desfeta de la dreta no fora circumstancial, sinó de fons, un rebuig frontal de l’electorat a un projecte intransigent i retrògrada. Aleshores PP i Cs haurien de triar entre quedar-se impertèrrits al costat de Vox o moderar-se i canviar de posició i discurs. Difícil elecció: si es queda migpartida entre la radical a la italiana o la moderada a la francesa o germànica, la dreta espanyola ho pot passar molt malament els propers anys.

Si Sánchez se li menja tant de terreny a Podem com confirmen els dobles auguris (GESOP i CIS), Iglesias també s'haurà cavat la pròpia tomba. Per erràtic, per superb, per 'sobrao'. La baixada als inferns de Podem podria amarrar Pablo Iglesias a les calderes per sempre, sobretot si a les municipals i autonòmiques posteriors les alcaldesses Manuela Carmena i Ada Colau perden Madrid i Barcelona. L’esquerra alternativa a Espanya sí que és un suflé.

L’últim que corre un perill, no de cavar la tomba personal, sinó la del seu projecte polític de falsa unitat, és Puigdemont. Si com és propi del cicle en què ens trobem, la moderació té premi, Junts per Catalunya quedarà molt enrere en les generals en relació amb ERC. Llavors l’expresident quedarà molt tocat, potser enfonsat com a líder del dia a dia polític. Encara que així sigui i els ganivets de les faccions independentistes continuïn fent-se tanta mala sang, a Puigdemont sempre li quedarà el refugi segur de conformar-se amb la condició de símbol. No tots els que es caven la tomba poden dir el mateix.