Anar al contingut

LA CLAU

El principi de Pascal

JOAN MATEU PARRA

El principi de Pascal

Enric Hernàndez

La defenestrada coordinadora del PDECat perimetra l'espai dels qui aspiren a reconstruir el centredreta catalanista, avui líquid (i liquidat) per l'aventurisme de Mas i la deriva de Puigdemont

Confirmat el vaticini de Zygmunt Bauman, la modernitat líquida s’ha apoderat de la política, de manera que els principis de la física li són per força aplicables. Va passar a la història la CiU sòlida, gairebé granítica, esculpida per Jordi Pujol i adorada pels seus fills. Avui l’espai postconvergent és un magma d’ambicions, complexos i sensibilitats contraposades, un projecte difús i confús que abdicant de la ideologia ha oblidat el seu origen i ignora el seu destí.

Segons el principi de Pascal, la pressió exercida en un fluid s’escampa sobre tota la substància de manera uniforme. En efecte, la premsa hidràulica de Waterloo exerceix el seu poder amb idèntica intensitat sobre tot el PDECat, però no tota l’organització oposa similar resistència.

N’hi ha que amb gust es deixen portar pel corrent, fidels a la molt convergent divisa que aquí mana qui mana, que avui és Carles Puigdemont. D’altres rendeixen homenatge al Cèsar mentre planegen com prosperar en la seva cort imaginària o com desbaratar els seus delirants plans independentistes. I alguns, la minoria, comencen a alçar la veu per proclamar que un equí no mereix el títol de cònsol, o simplement que l’emperador va nu.

Entre aquests últims destaca Marta Pascal, la que primer i amb més cruesa va experimentar ql PDECat el principi que porta el seu cognom. Humiliada a la campanya de les autonòmiques i condemnada per propiciar la moció de censura contra Mariano Rajoy, el juliol passat va ser defenestrada per Puigdemont amb un acarnissament només equiparable a l’empleada per purgar els moderats en les llistes al Congrés i el Senat.

L’AVENTURISME DE MAS

Amb els seus retrets a l’expresident i la seva amenaça d’impulsar una escissió moderada del PDECat, Pascal perimetra un espai, el de la resistència davant de l’irredemptisme de Puigdemont i els seus acòlits, que s’eixamplarà si els resultats d’aquest cicle electoral resulten adversos. I de passada es reserva el lideratge, com a mínim orgànic, entre els qui aspirin a reconstruir, dins o fora del partit, l’hegemònic en altre temps centredreta catalanista, avui líquid (i liquidat) per l’insensat aventurisme d’Artur Mas.