¿Tolerància amb els intolerants?

La paradoxa de la tolerància de Karl Popper dona lloc a un mem útil entre els que s’oposen que la ultradreta s’expressi en la nostra societat. Explica el mem que, si som tolerants amb els intolerants, ells acabaran imposant la seva intolerància. Serà el final una altra vegada, com el 1933. Però el mem no explica que Popper va escriure ‘La societat oberta i els seus enemics’ el 1945 i que el seu argument continuava així:

“Amb aquest plantejament no volem significar, per exemple, que sempre hàgim d’impedir l’expressió de concepcions filosòfiques intolerants; mentre puguem contrarestar-les mitjançant arguments racionals i mantenir-les en escac davant de l’opinió pública, la seva prohibició seria, per cert, poc prudent”. Concloïa que sí que havíem de reclamar el dret a prohibir qualsevol moviment que prediqués la intolerància si existia el perill que es fes fort. Popper estava pensant en el context postnazi. Les ruïnes d’Europa fumejaven després d’aquest.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Amb l’avenç de les democràcies liberals i l’era de prosperitat, Popper matisaria la seva actitud. John Rawls havia escrit als 70 una rèplica més conforme amb el temps de pau, on explicava per què s’havia de permetre l’expressió als intolerants sempre que fossin minoritaris (els anomenava “sectes”) i no representessin un perill objectiu per a la societat. La idea de la “prudència”, expressada també per Popper, enfocava l’assumpte en termes pragmàtics. ¿Què aconseguim amb la prohibició? ¿Què aconseguim amb la permisibilitat?

El debat ha tornat al centre de la taula. L’avenç del nacionalpopulisme en les democràcies liberals ha actualitzat la paradoxa. ¿Existeix un perill objectiu per a la tolerància, o l’articulació de la democràcia parlamentària ens proporciona prou eines per impedir que destrueixin la societat? No ho sabem. Prediquem a futur, però la meva impressió és aquesta: si Franco no va aconseguir erradicar el socialisme o el nacionalisme català amb 40 anys de repressió, ¿de quina manera podríem erradicar nosaltres les idees feixistoides utilitzant la seva mateixa recepta? ¿Alguna vegada ha aconseguit la repressió que algú matisi les seves idees? Ho dubto molt. La repressió només proporciona temps i, potser, més ràbia al que odia.