Anar al contingut

Editorial

Mossos contra polítics en el judici al procés

Més enllà d'interpretacions jurídiques, els testimonis dels caps dels Mossos són demolidors per al Govern políticament

Mossos contra polítics en el judici al procés

Ferran López, número dos dels Mossos i cap del cos durant l’aplicació de l’article 155, va reforçar en el judici al procés la versió del major Josep Lluís Trapero , i va anar fins i tot més enllà. Va confirmar que els caps dels Mossos van advertir als alts càrrecs del Govern –president, vicepresident i conseller d’Interior– que si se celebrava el referèndum de l’1-O es produirien incidents i disturbis (un incendi, va descriure) pel qual els van aconsellar que suspenguessin la consulta. Però López va aportar una dada fins ara desconeguda: va dir que el president Carles Puigdemont els va assegurar que si passava el que preveien declararia immediatament la independència.

López, com abans Trapero, es va esforçar a deslliurar els Mossos de qualsevol complicitat amb els caps polítics i va assegurar que mai es podrà acusar el cos de col·laborar en l’organització del referèndum. Aquesta exculpació dels Mossos pot ser interpretada pel tribunal, com ja fan els independentistes, en el sentit de descartar el delicte de rebel·lió perquè sense força armada no hi ha rebel·lió possible. Però també hi ha la interpretació contrària, la que les advertències desateses dels Mossos reforcen la tesi de la fiscalia que els membres del Govern van seguir endavant malgrat que coneixien que hi podia haver incidents violents.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Aquestes dues hipòtesis discutibles s’inscriuen en el terreny jurídic, però els testimonis dels caps dels Mossos són demolidors per al Govern des del punt de vista polític. Perquè una vegada advertits que els Mossos no col·laborarien, o Puigdemont i els seus consellers van enganyar la gent mantenint un referèndum que no tindria conseqüències polítiques o, al contrari, van intentar declarar la independència tant sí com no, fet que contradiu les afirmacions actuals que tot va ser simbòlic i que era un farol assumit. Qualsevol de les dues possibilitats és políticament perversa.

Fora d’això, la versió de López contradiu de ple les aportades pels caps polítics i policials del Ministeri de l’Interior. El número dos dels Mossos va negar passivitat i falta de col·laboració, i va tornar el retret de la deslleialtat –tot i que sense utilitzar la paraula– als cossos i forces de seguretat de l’Estat. Per afrontar aquestes contradiccions, l’advocat de Joaquim Forn ha sol·licitat un acarament entre López i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que el tribunal faria bé de concedir.