Al contraatac

Llaços privats, esbronc públic

Els llaços, l'esbronc i un president atorrant són l'únic que queda de la florida utopia independentista

2
Es llegeix en minuts

cambio-de-lazo / periodico

Els somnis col·lectius cansen i majoritàriament només serveixen per suplir la falta de milers de somnis individuals. El somni col·lectiu es manifesta gairebé sempre per una tendència a l’entusiasme, la nostàlgia i una perceptible falta de civilitat. La seva impotència empàtica converteix els somnis col·lectius en un desassossec per als qui no els comparteixen. Els somnis col·lectius 'fanatitzen' els arguments i victimitzen la seva causa davant dels presumptes designis desfavorables i els enemics sempre inexorablement atroços. Les passions futbolístiques es reconverteixen en tesis polítiques emocionals, que no admeten l’empat i busquen la lesió. Els llaços, l’esbronc i un president atorrant són l’únic que queda de la florida utopia.

El somni de la independència el poden compartir hereus de les 400 famílies que es van enriquir durant el franquisme, nets de republicans, comunistes i anarquistes que es van matar entre ells en la rereguarda durant la guerra civil, o descendents de carlins i liberals que van lluitar entre si en les guerres carlines a Catalunya... Vaja, que l’enemic no sempre ve de fora. El somni de la independència el comparteixen també centenars de milers de ciutadans de bona fe.  El problema és si el somni és propi o vicarial. Vaja, si el somni és de cada ciutadà o inferit per una classe política amb una exquisida estratègia de comunicació a què els mateixos líders han sucumbit. Com diu Pau Luque, sentir-se ofès no significa ser-ho.

A prop del 95% del que somiem s’oblida segons després d’haver despertat. Això es produeix perquè sortim de l’estat de somieig de manera abrupta passant a l’estat conscient en segons.

Pensant en això, una sèrie de científics, encapçalats per Hunter Lee Soik, estan desenvolupant una aplicació per al mòbil que consisteix en una alarma intel·ligent que et desperta de forma gradual i que servirà com un diari dels somnis. Entre l’equip, es troba el neurocientífic sevillà, Umberto León Domínguez, director científic del projecte.

Després de gravar la teva experiència, respondràs una sèrie de preguntes, com quines sensacions vas tenir durant el somni, si va ser lúcid o oníric, i li col·locaràs certs algoritmes que el classificaran per tòpics.

Notícies relacionades

“Després tindràs l’opció de compartir el teu somni de forma anònima a la base de dades o guardar-lo per a tu en una espècie de diari. Sent en aquesta gran base de dades mundial, es barreja la informació amb la d’altres usuaris, i d’aquesta forma podrem descobrir el subconscient del planeta”.

Vaja, observo que també volen convertir en col·lectius els somnis personals. Això sí, pot ser que el subconscient planetari sigui millor que el conscient. Amén.