Anar al contingut

LA CLAU

Malalts de simbolisme

FERRAN NADEU

Malalts de simbolisme

Enric Hernàndez

Benvinguts a la República Onírica de Catalunya, on el Govern posa i treu llaços grocs per apaivagar l'independentisme en comptes d'aprovar lleis en benefici de tots els catalans

El Govern ha desplegat una intensa activitat aquest dijous. No, no ha aprovat un programa d’incentius per elevar la inversió estrangera a Catalunya, que es desploma mentre a Madrid es duplica. Tampoc ha dissenyat plans integrals contra la pobresa infantil o per socialitzar els menors estrangers que depenen de l’administració. Ni ha ideat cap llei per punxar la bombolla immobiliària i ampliar la mísera oferta de pisos socials. Tota l’astúcia disponible a les dependències de la Generalitat s’ha concentrat en canviar de color els llaços i rètols que llueixen les seves façanes. 

Davant dels requeriments de la Junta Electoral, el president Quim Torra obeeix i desobeeix alhora, al suplantar les pancartes prohibides per altres d’anàlogues. Ho fa després d’haver condicionat la seva decisió a l’arribada d’un informe del Síndic de Greuges que ja tenia, dada que el Govern va ocultar. Ho fa només per apaivagar l’independentisme impacientat. I ho fa conscient que els Mossos, de nou en la picota, acabaran fent complir la llei.

Benvinguts a la República Onírica de Catalunya, on, com en la caverna de Plató, la realitat no la conformen els objectes materials, sinó les ombres que aquests projecten. La dirigència independentista, malalta de simbolisme, s’aferra als llaços grocs com a imatges dels polítics presos i autoexiliats, a qui treu en electoral processó sempre que té ocasió. 

DISSONÀNCIA COGNITIVA

La incompatiblitat entre la fe republicana i la materialitat autonòmica explica la dissonància cognitiva que pateix part de l’independentisme. Però no és aquest el mal que afligeix els seus dirigents polítics, que, si bé toregen amb els llaços la normativa electoral de l’Estat, l’acaten al presentar-se a les eleccions generals per ocupar escons a les Corts i percebre els corresponents emoluments.

Amb la seva propensió als escarafalls i la murrieria, els socis del Govern encobreixen la falta d’un camí realista i plausible cap a la república, postergada per mor de la pugna per l’hegemonia independentista. El que el victimisme va unir, que només les urnes ho separin.