Orbán, fora de joc temporal

Acostumat a jugar amb foc durant anys, Viktor Orbán està començant a sentir les conseqüències de la seva desacomplexada aposta ultranacionalista i obertament antieuropeista. De moment,el Partit Popular Europeu (PPE), principal força política del Parlament Europeu, acaba de decidir la suspensió temporal del partit Fidesz(Unió Cívica Hongaresa), que Orbán lidera des del 1989.

La decisió adoptada pel PPE s’ha anat coent a foc lent, en un procés en què Orbán no ha tingut objeccions a qüestionar els seus correligionaris, fins al punt dequalificar-los de “ximples útils”que fan el joc a qui, segons ell, arruïnen la cultura cristiana i promouen la invasió del continent (amb l’islam com a espantall preferit). Tot i que a última hora va acabar enviant una carta personal als màxims dirigents de cadascun dels 13 partits que n’havien demanat l’expulsió (entre els quals no figurava el PP espanyol), el gest ha resultat insuficient per evitar una suspensió que, en tot cas, no es pot esperar que el porti a corregir el rumb.

Esplèndids resultats des del 1995

I això és així perquè els fets li demostren que el gir estratègic des de l’Aliança dels Joves Demòcrates (obertament democràtica, defensora dels drets humans i crítica amb Moscou) fins a l’actual Fidesz, decidit el 1995, li ha rendit resultats esplèndids. Després d’haver sortit de la Internacional Liberal l’any 2000 i, sobretot, des del seu nomenament com a primer ministre el 2010,ha aconseguit tres victòries per majoria absoluta, presentant-se com un partit que, des de l’exterior, resulta netament d’extrema dreta, però que, vist des del carrer hongarès, ha sabut treure partit de la memòria històrica d’un país repetidament envaït i subjugat (per otomans i soviètics, entre d’altres) i que ha perdut territori a mans d’altres països.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Sobre aquesta base,Orbánha construït un discurs de perfil ultranacionalista i defensor de la cultura cristiana, suposadament amenaçada per enemics tan notoris comGeorge Sorosi la mateixa Unió Europea, interessats activament a enfonsar no només Hongria, sinó bona part dels països veïns. Vist així, Orbán és avui per a molts dels seus conciutadans l’última línia de defensa contra els immigrants i l’islam.

La por d’arribar al fons

Arribats a aquest punt, cal entendre que el PPE ha procurat alliberar algun llast, però sense atrevir-se a una expulsió que restaria suports als seus membres en les pròximes eleccions europees, incloent-hi el seu líder,Manfred Weber,i que donaria més opcions a socialistes o liberals. S’ha de veure ara si la Unió Europea s’atreveix a anar més enllà del que ha fet el PPE. Té raons sobrades per fer-ho, igual que amb Polònia i Romania, perquè les seves reformes posen en qüestió l’Estat de dret i la separació de poders. Però la permissivitat ja constatada amb Polònia i Romania i el temor que un càstig seriós pugui disparar una nova sortida del club comunitari, fa pensar que desgraciadament aquesta vegada la sang no arribarà al riu.