08 d’ag 2020

Anar al contingut

LA CLAU

Cayetana i el 23-F

Victor Lerena

Cayetana i el 23-F

Enric Hernàndez

El problema no és on visqui ni quina llengua parli Álvarez de Toledo (PP), sinó que anteposi la unitat pàtria a la democràcia, ja que diu que és "més greu" el procés sobiranista que un intent colpista

Per a Cayetana Álvarez de Toledoflamant candidata del PP per Barcelona, el procés sobiranista català és "més greu" que el cop d’Estat del 23-F. Ho és, segons el seu parer, per la suposada disposició de Pedro Sánchez a entaular un diàleg polític sobre l’autodeterminació, extrem que ell sempre ha negat. Ho és, raona, perquè davant l’antigalla de "Tejero i Milans amb els tancs", el repte independentista constitueix un "cop postmodern, basat en la mobilització social i l’exaltació nacionalista" i "molt difícil de neutralitzar". Ho és, conclou, perquè "moltes persones dient al carrer que democràcia és votar" suposa una amenaça més gran per a l’Estat constitucional que "un senyor engegant trets" .

El problema no és que una política que mai ha viscut a Catalunya aspiri a representar els catalans i defensar els seus interessos; tots els partits, siguin constitucionalistes o independentistes, elegeixen o han elegit candidats cuners. Tampoc ho és l’idioma en què s’expressi, tot i que la seva elecció com a cap de cartell il·lustri el menyspreu del seu partit per la realitat bilingüe de Catalunya. El més inquietant és el que pensa, l’escala de valors que està subjacent darrere les seves reflexions.

ABANS BLAVA QUE TRENCADA

Álvarez de Toledo parteix d’una evidència. Si hagués cristal·litzat amb èxit, l’intent colpista del 1981 i la temptativa secessionista del 2017 haurien tingut un efecte anàleg: l’alteració del règim constitucional nascut el 1978. Només que aquell aldarull pretenia instaurar una dictadura militar, i el procés aspirava a seccionar la sobirania nacional mitjançant l’infantament d’una república catalana. De les seves paraules se n’infereix que o bé anteposa la unitat pàtria a la democràcia, o bé no concep una Espanya democràtica sense Catalunya. Abans blava que trencada.

És lògic, des d’aquesta òptica, que la terroritzi més la "mobilització social" a Catalunya que la pistola fumejant de Tejero. Però ho és menys que davant el projecte sobiranista no esgrimeixi arguments ni propostes, sinó el sever correctiu d’un 155  sense data de caducitat tan lesiu per als drets dels catalans independentistes com per als que no ho són.