Anar al contingut

Dues mirades

Gervais

Paul Drinkwater

La sèrie 'After life' és un exercici d'equilibri entre la desesperació més profunda i la possibilitat de pensar que som aquí per intentar que el món sigui millor

'The Cambury Gazette' és un diari gratuït que publica notícies tan interessants com aquesta: uns pares que diuen que tenen un nadó que s’assembla a Hitler. No s’hi retira gens ni mica, excepte pel detall que els pares li han pintat un bigoti amb retolador permanent. O com aquesta: un home detecta humitats a casa seva i afirma que s'hi pot veure el retrat de Kenneth Branagh. El redactor que els entrevista diu: "De fet, no té cap mèrit perquè qualsevol taca d’humitat es pot assemblar a en Kenneth Branagh". O com aquesta: un adolescent perpetu, fill obès d’una mare estrafolària, que sap tocar amb dues flautes alhora, una per cada nariu.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ricky Gervais és Tony, el reporter de 'The Cambury Gazette'. Qui el conegui, ja es pot imaginar que la sèrie que protagonitza ('After life') és un compendi d’exabruptes, humor escandalós, acidesa extrema i morbosa, manca absoluta de respecte per les convencions. Aquesta comèdia agredolça, però, és també un exercici subtil d’equilibri entre la desesperació més profunda, l’encarament a la mort, el nihilisme persistent i la possibilitat de pensar que som aquí, en aquesta vall de llàgrimes, per intentar que el món sigui ​​un lloc més agradable. Gervais, el destraler, ha fet un rescalfat de ‘Que bonic que és viure’ i ‘Conte de Nadal’, amanit, això sí, amb elevades dosis de salsa picant. Potser no hi fem res, aquí, però ja que hi som mirem de fer que tot plegat funcioni una mica millor.

Temes: Sèries