"Man in the mirror"

Accedir amb cotxe al centre de Madrid per Atocha i el passeig del Prado, i arribar a Neptú i Cibeles mentre flamejaven estelades a tort i a dret és una imatge que no oblidaré fàcilment. A les nou la manifestació ja havia acabat, és clar, però desenes de milers de persones no es dissolen com un terròs de sucre; igual que dos milions d’independentistes no poden ser eliminats del dibuix amb una goma d’esborrar. Per molt que empipin. Així que l’altra nit es podien contemplar escenes molt curioses, segurament inimaginables fa tot just uns mesos. Vull creure que el vent de la intolerància ha afluixat una mica. A prop del Museu del Prado, separades per tot just 200 metres, una terrassa davant el jardí botànic atenia els seus clients amb una bandera espanyola a l’entrada; mentrestant, una mica més amunt, quatre independentistes s’escampaven a les cadires d’una altra per reposar forces abans de tornar a l’autocar. Carretera i manta. I no es va enfonsar el món.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Van ser més sorolloses i insolents algunes declaracions de líders de la 'neotridreta' que la temperatura al carrer. Que si “ofensa”, que si “insult”, que si “colpistes”... Res de nou sota el sol. Cara al sol amb la retòrica inflamada. I una advertència –la de Javier Maroto a Twitter– entre rància i sinistra: “Amb Pablo Casado això no tornarà a passar MAI”.O sigui, donant la raó als qui detecten al cor d’Espanya tics d’altres temps; perquè el dret a la manifestació i a expressar-se lliurement al carrer apareix en aquesta Constitució que els patriotes de llauna i reconquesta asseguren defensar per tots els mitjans. Mentrestant en el bàndol oposat, el dels irredempts de l’altra pàtria,  Quim Torra va invocar l’esperit de Joan Maragall i la seva 'Oda a Espanya' de fa 120 anys al crit de: “Escolta, Espanya, aquest crit de llibertat, aquests crits d’independència. Aprofita aquesta ocasió i mira en què has fallat”. O sigui, més del mateix també: la culpa és dels altres i a mi que em registrin. Més es va perdre a Cuba. Colom i Cibeles separades per un abisme; però amb carrers que les connecten i per on també circula molta gent.

I en aquestes, inopinadament, vaig recordarMichael Jackson. ¡¡¡¡?????... Puc imaginar la sorpresa del pacient lector –o lectora– que hagi arribat fins aquí, perquè a més el rei del pop no travessa el seu millor moment pel que fa a reputació. Però té una cançó de 1987, titulada 'Man in the mirror' on diu: “Si vols que el món sigui un lloc millor, fes-li un cop d’ull a l’home del mirall i fes un canvi”. Igual la solució la tenim allà: en sembrar de miralls la política espanyola i catalana perquè no pugui ningú escapar al seu propi reflex. Torra, per exemple, si en la seva imatge com a president de tots els catalans no detecta cap anomalia, cap imperfecció, crec que és carn d’oculista. O de psiquiatre. O una cosa pitjor.