Estratègia de la dreta
Pablo Casado es revolta contra Vox
pablo-casado
El gran actiu del PP –de Manuel Fraga, José María Aznar i Mariano Rajoy– va ser aconseguir unir tot el vot de la dreta. L’actiu tenia un passiu, la incòmoda ambigüitat entre una dreta de rivets nostàlgics i un centredreta europeu. El PP havia de combatre la modernització social –l’avortament o el matrimoni homosexual– però després, com repeteix Celia Villalobos, tampoc va fer mai marxa enrere quan va arribar a governar.
Hi havia dissonàncies sonades, però el gran poder del cap del partit les arbitrava segons convenia i el premi de la doble ànima era tenir tot el vot de la dreta. El 2015 Rajoy –per la crisi econòmica i el càstig final a la corrupció– perd aquest monopoli i baixa del 44% al 33% del vot, de 186 a 123 escons. El beneficiari va ser Cs, però en la repetició electoral del 2016 el vot útil contra el PSOE encara va funcionar i el PP va recuperar 14 diputats.
El drama és que ara, després de la denúncia de Pablo Casado contra el 155 de Rajoy (acusat de no haver solucionat la crisi catalana), el pacte amb Cs i Vox a Andalusia, i l’esperit tripartit de la plaça de Colón (per evitar la venda d’Espanya als colpistes) ha canviat tot. Ja no hi ha una dreta com sempre, ni dos com el 2015 i 2016, sinó tres: el PP, Cs i Vox. Amb dues dretes, el PP va baixar, però Cs va menjar. Ara, amb tres, una enquesta del gens sospitós ‘Abc’ dona al PP només 87 diputats, gairebé els mateixos que té ara el PSOE, redueix la pujada de Cs respecte a les últimes eleccions a només 6 escons (38 en comptes de 32) i Vox apareix com la força emergent passant del no-res a 36 diputats.
Si fos així,Santiago Abascal pesaria tant o més (per emergent) que Albert Rivera. Però el desastre per al PP seria terrible, ja que hauria caigut dels 186 diputats del 2011 a 137 el 2016 i 87 ara. ¿Culpa de Rajoy o de Casado? Segurament dels dos, però va ser Casado, il·lustrat per Aznar, qui va dir que el PP havia perdut les essències i que
compartia part de l’ideari de Vox. Casado ja havia assumit que hi havia tres dretes però que, pactant segons el model andalús, governaria. Menys vots, però amb la Moncloa com a premi. El terrible és que l’enquesta diu
que la triple dreta es queda en 161 escons, a 15 de la majoria absoluta. En aquest cas, la
conseqüència seria –si l’‘Abc’ ho encerta– que Pedro Sánchez continuaria viu i Casado hauria durat al capdavant del PP menys que Antonio Hernández Mancha.
Notícies relacionadesPer això ara Casado arremet contra Abascal, un bon noi segons Aznar, i adverteix que votar Vox en les 28 províncies amb menor població –on el sistema és més majoritari que proporcional– és ajudar el PSOE. Casado té raó, però ell ha sigut el que ha alimentat Vox qualificant Rajoy, Soraya i el 155 de mel·liflus.
Vox no es retirarà. Amb la caiguda de Podem i l’estancament de Cs pot ser la tercera força. I Casado es deu estar preguntant en què es va equivocar. És fàcil. Al pintar –per fer fora Sánchez– una Espanya que anava directa a la ruïna i la rendició al separatisme va dotar de credibilitat el discurs de Vox.
