Anar al contingut

Dues mirades

Repugnància

Ballesteros

Aquest «segrest de nens» és el corol·lari de tots els altres pecats capitals d'una dreta que tracta de fer passar una mesura humiliant i retrògrada com una defensa de la dona «per raons humanitàries»

Masclisme, racisme, classisme i, ara, segrestos de nens. No ho dic jo, sinó l’alcaldessa de Barcelona, ​​que hi afegeix això: “Feixistes”. Rere la proposta del PP (el retard o l’ajornament de l’expulsió mentre una dona immigrant estigui prenyada, sempre que decideixi donar el fill en adopció), hi ha l’actitud masclista de qui entén la dona com un receptacle, cavitat que rep i conté; el tarannà supremacista de qui menysprea l’altre com un inferior, però se n’aprofita perquè el cosifica en benefici propi; i l’altivesa classista de qui creu que tot es pot comprar i vendre. I també una ideologia que es fonamenta en la mentida i en la perversió dels valors més elementals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest "segrest de nens" és el corol·lari de tots els altres pecats capitals d’una dreta que mira de fer passar una mesura humiliant i retrògrada com una defensa de la dona “per raons humanitàries”. I ho és perquè, a més de plantejar una distopia cruel, bàrbara, obscura, fonamenta el discurs en l’engany, perquè intervé en la llibertat de la mare (i en les seves circumstàncies íntimes i en l’elecció, sempre dolorosa, d’un camí incert) a partir d’una falsedat que només persegueix un guany sense escrúpols morals.

I encara més: la possibilitat d’una mena de patent de cors mentre duri l’embaràs, a canvi del deseiximent matern, és una autèntica fal·làcia que mira de provocar, en la mare, una tria infame. O papers o fills. És horrible. És repugnant.