¡Que venen els russos!

El Cavall de Troia. Així va batejar l’amenaça russa a Europa The Atlantic Council, un ‘think tank’ nord-americà, en un informe publicat fa un parell d’anys. “Una guia –deia- per a polítics, periodistes i experts que vulguin entendre com el Kremlin cultiva aliats polítics a Occident a fi de minar el consens europeu, dividir les seves societats i sembrar la desconfiança en les institucions democràtiques”.

Després de les innombrables pistes que portaven a la trama russa i el seu paper en les presidencials nord-americanes del 2016, l’atenció s’abocava de ple al Vell Continent. L’eclosió de la seva gestió magistral d’armes com la desinformació i de les xarxes socials va deixar sentir el seu impacte per acció o per omissió. Recordeu, per exemple, que els Països Baixos van decidir prescindir del càlcul electrònic de vots i tornar al manual en les seves eleccions generals davant el temor de possibles ingerències.

És obvi que aquests “aliats polítics” a qui al·ludia l’informe es trobaven, i es troben, entre els grups d’extrema dreta que hi ha ja a tota la Unió, des del Regne Unit (UKIP) fins a Alemanya (AfD), passant per la França de l’antic Front Nacional (ara Agrupació Nacional), o la Grècia d’Alba Daurada, per citar-ne només alguns. Però entre els amics del Kremlin també es trobaven altres partits netament populistes com l’italià 5 Estrelles (que semblava d’esquerres fins que va decidir aliar-se amb l’ultra Lliga) o directament d’esquerres, com Syriza. La ideologia, en realitat, tant és. Es tracta de localitzar elements que permetin desestabilitzar el sistema des de dins.

No només en els partits, el gran cavall de Troia rus també penetra, o ho intenta, en el conjunt de la societat, amb eficaces eines de diplomàcia pública com el canal de televisió RT o el web Sputnik. Aquestes aconsegueixen, entre certes audiències, establir una agenda paral·lela a la convencional i mostrar “subtilment” la ineficiència i la corrupció de les democràcies occidentals. No s’ha d’oblidar tampoc com Moscou “té cura” de les poblacions russes que es troben a diversos països europeus, els bàltics, sobretot, però també a Alemanya o Romania.

Notícies relacionades

Les 'amistats perilloses' del Kremlin amb la ultradreta europea

¿Què ofereix Salvador Illa?

L’ombra russa plana de nou amb força segons s’acosten les eleccions al Parlament Europeu. La possibilitat que els partits euròfobs aconsegueixin fins a un terç dels escons dona noves inquietuds al futur de la UE. Ja no es tracta només de com pugui intervenir a la campanya, sinó de la seva influència potencial –a través d’aquests partits– a l’hora de bloquejar determinades agendes com la de comerç exterior, o de promoure el final de les sancions a Rússia mateix arran de l’annexió unilateral de Crimea.

En alguns cercles el possible paper de Rússia com a comandant en cap de la internacional de la conspiració es viu com una autèntica obsessió. Massa indicis apunten a la seva intervenció, i cal combatre-la; però això no hauria d’impedir continuar rastrejant els motius pels quals una part de la ciutadania europea s’ha allunyat tan dràsticament del projecte comú.