Un cadàver a la Casa Blanca

Va arribar a la presidència dels EUA dient que era un guanyador, però últimament ho perd tot. Entre els seguidors republicans es mastega el cansament per la malaptesa i la ignorància de Donald Trump. Tretze dels seus membres a la Cambra de Representants han votat al costat dels demòcrates per tirar endavant la resolució que bloqueja l’estat d’emergència decretat per construir el famós mur contra la immigració. L’emperador de les mentides es talla el seu propi fèretre i no falten mans disposades a posar-hi un clau, des de les de Michael Cohen, que va ser 10 anys el seu advocat de màxima confiança, a les del líder nord-coreà Kim Jong-un, passant pel fiscal especial Robert Mueller.

Superb i misogin, no s’adona que el seu mur es diu Nancy Pelosi i que milions de dones indignades el reforcen cada dia. “Lluitarem contra ell al Congrés i al tribunal de l’opinió pública”, va dir el 5 de març la presidenta de la Cambra baixa al comentar la possibilitat que Trump veti la disposició contra l’emergència nacional si el Senat l’aprova. Els republicans tenen majoria, 53 dels 100 escons, però ja hi ha dues senadores i dos senadors d’aquest partit que han indicat que votaran amb els demòcrates. Si surt aprovada i Trump la veta, es necessitarien dos terços de les dues cambres per anul·lar el veto, una cosa improbable.

A menys de dos anys de les eleccions presidencials, Pelosi no és partidària de l’‘impeachment’, però Ilhan Omar i Rashida Tlaib, les dues primeres representants musulmanes del Congrés, convençudes que l’actuació de Trump és inconstitucional i fa mal als EUA, van firmar al febrer un compromís per impulsar que sigui jutjat. A més, el Comitè Judicial de la Cambra va enviar el 4 de març 80 cartes a institucions, assessors polítics, col·laboradors i familiars del president perquè entreguin els documents que tinguin sobre els seus dos anys de govern. Entre els destinataris, hi ha el seu gendre, Jared Kushner; la seva exsecretària personal Rhona Graff; el director financer de l’Organització Trump, Allen Weisselberg, i la mateixa Casa Blanca. 

Amb amics com Cohen, més val tenir enemics. Qui va ser durant 10 anys la mà dreta de Trump i va afirmar estar disposat a rebre “una bala per protegir-lo”, l’ha implicat en un enfilall de possibles delictes federals després de dir-li racista, mentider i estafador. L’advocat, que amb això esperava reduir la seva condemna, ha sigut sentenciat a quatre anys de presó i té pendent un altre judici pel qual n’hi podrien caure deu més. Sens dubte, Mueller, que ja té llesta la investigació sobre la interferència russa a la campanya electoral, va escoltar atent la declaració de Cohen sobre que el president coneixia els contactes d’un assessor seu amb Wikileaks i el pla de filtrar els correus robats al Partit Demòcrata, l’arrel per la qual creix aquest nou Watergate.  

Fins i tot les dades econòmiques semblen haver-se aliat aquests dies contra Trump. La primera patacada va provenir de la més grancaiguda de vendes al detall des del 2009 en un mes fort per al consum privat com el desembre. A això hi van seguir les dades delsdèficits comercial i pressupostari, disparats a nivells exorbitants, malgrat que Trump va centrar la campanya electoral a malparlar-ne com a responsables dels mals de l’economia nord-americana. I el súmmum és quel’ocupació, que ha sigut la seva gran carta, s’ha desinflat i al febrer hi va haver només 20.000 nous contractes davant els 180.000 que s’esperaven.

“Soc un home d’aranzels”, va dir fa un any a l’iniciar la guerra comercial contra la Xina. No sabia que al segle passat aquesta mesura va ser descartada per ineficaç i per alimentar la inflació. La guerra ha sigut perniciosa no només per a la Xina, sinó per a tot el món a l’impulsar la contracció del comerç. De moment, ha fet marxa enrere i ha declarat una treva fins a la firma d’un acord amb Pequín que li donarà algun respir.  

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Casa Blanca reconeix que en els tres primers anys de mandat trumpià el dèficit públic augmentarà en un 52,2%, una cosa sense precedents excepte en temps de guerra o després d’una gravíssima crisi econòmica. La causa no és cap altra que l’enorme rebaixa fiscal a les multinacionals i als més rics. 

El tossut que va propiciar el tancament del Govern més llarg de la història dels EUA va voler guanyar-se al Vietnam el Nobel de la pau amb un acord per a la desnuclearització de Corea del Nord. La cimera amb Kim Jong-un va acabar en un cop de porta. Una vegada més, la falta de preparació va facilitar el fracàs, com els molts que van forçar el secretari d’Estat Rex Tillerson i altres desenes d’alts càrrecs a dimitir. La Casa Blanca fa olor de mort, encara que les files de Pelosi prefereixen no treure'l i deixar que s’estavelli en les eleccions perquè en la seva caiguda arrossegui el trumpisme.