Les paraules que es van comprimint

Som molts els qui llegim diaris. Ja sé que comparant els lectors del nostre país amb alguns europeus i americans, em sembla que no som uns grans devoradors de la premsa diària. Si no m’equivoco, ens guanyen els francesos, els anglesos i bastants països orientals i americans. Però no escric aquest article per informar, sinó per jugar una mica amb les paraules.

Ahir vaig adonar-me d’un fet del que no n'era conscient: l’apoteosi universal de les anomenades ‘abreviatures’. Pronunciades o escrites. Una de les més populars és l’antic 'Sr.' ¿Quants 'Sr' escriuen al dia? Ara ja menys usat que en altres temps, però tothom sap que 'Sr' vol dir senyor. A no ser que aquest senyor sigui tan important que és il·lustríssim. O sigui il·lustre.

Es dona per fet que jo sé que el PDECat és el Partit Demòcrata Europeu Català, que el GSM són les sigles en anglès del sistema global per a les comunicacions dels mòbils o que la CAM forma part de la marca comercial d’una caixa d’estalvis que es veu que ja no existeix. Em parlaven del fundador de Tesla i del Vox. I jo, que vaig llegint, cada dia em sento més estúpid, perquè ignoro què m’estan dient. Em diuen que és important la CEAR i sort que m’expliquen que és la comissió espanyola d’ajuda al refugiat.

En altres temps els amics em preguntaven si havia llegit un llibre molt interessant. Els llibres no lliguen amb aquesta tendència reduccionista, què hi farem. Qui sap si recuperarem la comunicació gestual, que ja és suficient per a alguns animals.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Si ara encara ens importa molt el que diu una veu i els seus matisos, haurem d’aprendre a comunicar-nos per un revolucionari alfabet ‘electropersonal’. ¿Podem avui imaginar-nos unes revolucions comunicatives radicals com la dels primers humans? Penso que acabarem descobrint el llenguatge del silenci.