Altruisme

"No és un ventre de lloguer", ha dit Inés Arrimadas, "és una gestació subrogada". És el que tenen els eufemismes quan s’enfronten a la realitat: no hi ha arguments per justificar la trampa evident del discurs. En la nova proposta legislativa de Ciutadans "no s’empara el pagament amb diners perquè parlem d’un model altruista". Anem a l’arrel. Altruisme es refereix a l’altre, al diferent a nosaltres, i ens remet a la voluntat de mirar pel seu bé fins i tot si hi ha un perjudici que ens afecta. Traduït a la "gestació subrogada" significa, exactament, que una dona s’ofereix per gestar un embrió producte d’un procés de fertilitat que li és aliè amb l’únic objectiu d’ajudar una parella que no pot tenir criatures pel seu compte. Els perjudicis que poden afectar la seva vida li són indiferents, perquè el que la dona altruista vol és beneficiar el pròxim, encara que emmalalteixi o pateixi conseqüències físiques i psíquiques, sense rebre res a canvi. Res. Si la cosa és així, ¿per què cal una llei? Tothom és bo i tothom accepta aquesta voluntarietat altruista.

Però és que no és així, perquè es tracta d’una operació comercial, "contrària a la dignitat de la dona", com diu el Parlament Europeu, "ja que el seu cos i les seves funcions reproductives s’utilitzen com a matèria primera". I aquí sí que hi entra la compra i la venda. I la llei. No és que no creiem en l’altruisme. El que passa és que no som estúpids, Inés.